CAP NORFEU

algrat la calor fa quinze dies, em vaig atrevir a fer una caminada pel Cap Norfeu...

Una amistat virtual em va indicar com arribar-hi i quina era la millor ruta per fer.

Potser no era l'època ni el dia més propicis... 
Però pujo a Roses en comptades ocasions, i aquesta ruta feia temps que la tenia pendent.

Aparco al començament d'una pista tancada per una cadena, on diu que comença la ruta nº16.
Carregat amb la càmera, la gorra calada i una bona reserva d'aigua freda, em poso a caminar.
El sol ja apreta, no és qüestió d'entretenir-se gaire. El recorregut són uns quatre quilòmetres i mig.

 I només començar ja veig una cala on decideixo que hi aniré a remullar-me un cop torni de la caminada.

A la dreta del camí trobo unes coves. En diuen les ermites.

Hi entro, es clar!

Sovint, quan trobo espais d'aquests en mig de la muntanya , hi ha llaunes, plàstics i brutícia...

Em sorprèn gratament lo netes que estan aquestes coves.

Deixo enrera les ermites i contemplo un paisatge clarament mancat de pluges. Els verds són apagats...

Pel camí també es pot apreciar com les plantes fan tot el que poden per resistir la sequera...

Les estepes encongeixen les fulles intentant minimitzar la superfície per on se'ls pot escapar l'aigua, els romanís tenen la cutícula dura i malgrat tot engrogueixen...

Alguna estepa no ha resistit i ja es comença a 

assecar.

Quan arribo a dalt, prop dels penya-segats, miro enrere i allà es veu la torre Norfeu.

Però abans d'arribar-m'hi vull anar cap a la punta del Cap.

Tot i l'aspecte erm del paisatge trobo formes de vida activa, pel camí ;o)

...i una cabana de pastor.

Al final del camí hi ha els penya-segats

Des d'aquí dalt no es veu la forma del "Gat" però sé que és aquella petita illa que ara té un vaixell al costat.

Potser hi ha submarinistes per aquí?

M'assec una estona a l'ombra d'uns pins, per descansar i re-hidratar-me

Aquí a dalt no hi ha ningú i es respira calma i l'ombra ajuda a descansar de la calor... 

No em queda molt però és millor anar tornant per què el sol ja està ben alt i ara si que pica de valent :)

Un pi s'aboca pel penya segat. 

Vigilant, per si apareix alguna sirena¿?

A la Torre Norfeu tampoc trobo brutícia, però la placa on s'explica la història de la torre està tota ratllada i no es pot llegir 

 Torre Norfeu

...però la placa on s'explica la història de la torre està tota ratllada i no es pot llegir

La baixada des de la torre és empinada i ràpida

Ara ja sé el nom de la cala on faré la remullada...

D'aquí no tinc imatges...és una platja nudista ;o)

Després aniré a La Cala Pelosa on m'han dit que hi ha un xiringuito on fan una paella boníssima...Però jo demanaré una sípia a la planxa. Mmmm
Exquisida 
:o)

Ho he tret d'aquí: Cala Pelosa

Que acabeu de passar una bona setmana

Les aquarel·les són de la Carme Rosanes trobareu els seus posts clicant el peu de foto

Gràcies Carme :o)

PS: He de dir que les magnífiques aquarel·les de la Carme són anteriors a les meves fotografies, tot i la semblança en el cas del pi i de la torre
:o)