RECOPILACIÓ BREVA DE LAS MATERIAS QVE LO AVTOR TROBA DE INTERÉS EN LO REFERENT A JARDINS I PAISATGES, ENTRE ALTRES CVRIOSITATS

dimecres, 29 d’agost del 2012

CAP NORFEU




algrat la calor fa quinze dies, em vaig atrevir a fer una caminada pel Cap Norfeu...
Una amistat virtual em va indicar com arribar-hi i quina era la millor ruta per fer.
Potser no era l'època ni el dia més propicis... 
Però pujo a Roses en comptades ocasions, i aquesta ruta feia temps que la tenia pendent.
Aparco al començament d'una pista tancada per una cadena, on diu que comença la ruta nº16.
Carregat amb la càmera, la gorra calada i una bona reserva d'aigua freda, em poso a caminar.
El sol ja apreta, no és qüestió d'entretenir-se gaire. El recorregut són uns quatre quilòmetres i mig.
 I només començar ja veig una cala on decideixo que hi aniré a remullar-me un cop torni de la caminada.
A la dreta del camí trobo unes coves. En diuen les ermites.
Hi entro, es clar!
Sovint, quan trobo espais d'aquests en mig de la muntanya , hi ha llaunes, plàstics i brutícia...
Em sorprèn gratament lo netes que estan aquestes coves.
Deixo enrera les ermites i contemplo un paisatge clarament mancat de pluges. Els verds són apagats...
Pel camí també es pot apreciar com les plantes fan tot el que poden per resistir la sequera...
Les estepes encongeixen les fulles intentant minimitzar la superfície per on se'ls pot escapar l'aigua, els romanís tenen la cutícula dura i malgrat tot engrogueixen...

Alguna estepa no ha resistit i ja es comença a 
assecar.
Quan arribo a dalt, prop dels penya-segats, miro enrere i allà es veu la torre Norfeu.

Però abans d'arribar-m'hi vull anar cap a la punta del Cap.
Tot i l'aspecte erm del paisatge trobo formes de vida activa, pel camí ;o)

...i una cabana de pastor.
Al final del camí hi ha els penya-segats
Des d'aquí dalt no es veu la forma del "Gat" però sé que és aquella petita illa que ara té un vaixell al costat.
Potser hi ha submarinistes per aquí?
M'assec una estona a l'ombra d'uns pins, per descansar i re-hidratar-me
Aquí a dalt no hi ha ningú i es respira calma i l'ombra ajuda a descansar de la calor... 
No em queda molt però és millor anar tornant per què el sol ja està ben alt i ara si que pica de valent :)

Un pi s'aboca pel penya segat. 
Vigilant, per si apareix alguna sirena¿?

A la Torre Norfeu tampoc trobo brutícia, però la placa on s'explica la història de la torre està tota ratllada i no es pot llegir 
 Torre Norfeu

...però la placa on s'explica la història de la torre està tota ratllada i no es pot llegir

La baixada des de la torre és empinada i ràpida
Ara ja sé el nom de la cala on faré la remullada...
D'aquí no tinc imatges...és una platja nudista ;o)
Després aniré a La Cala Pelosa on m'han dit que hi ha un xiringuito on fan una paella boníssima...Però jo demanaré una sípia a la planxa. Mmmm
Exquisida 
:o)
Ho he tret d'aquí: Cala Pelosa
Que acabeu de passar una bona setmana
Les aquarel·les són de la Carme Rosanes trobareu els seus posts clicant el peu de foto
Gràcies Carme :o)
PS: He de dir que les magnífiques aquarel·les de la Carme són anteriors a les meves fotografies, tot i la semblança en el cas del pi i de la torre
:o) 

12 comentaris:

Francesca ha dit...

Quina passejada guapa! Però millor en primavera o tardor, no?
Un pater a una platja nudista? Vostè és un poc dolentot, ja ha ressat les corresponents Avemaries? :)

fra miquel ha dit...

FRANCESCA! Si que heu entrat aviat al Llibre Primer!
Teniu raó. Si puc tornaré a fer la caminada per primavera.

Ja veig que les meves inclinacions tot i que jo les considero naturals i normals, a les altes esferes no els fa cap gràcia... Tampoc alguns comentaris que vaig deixant en altres blogs...
No descarto penjar els hàbits abans no m'excomulguin, benvolguda Francesca...

Però no patiu, que el Llibre Primer no aturarà el seu camí :o)
Una abraçada

Carme Rosanas ha dit...

Gràcies, per posar tots els meus dibuixos. Quina gràcia que coincideixin amb les teves fotos!

L'enfoc és clavat! :)

És una excursió molt maca... has començat pel cantó de les ermites, tal com jo la vaig fer el segon cop.

M'ha agradat reviure-la amb les teves imatges!

Una abraçada!

Mari-Pi-R ha dit...

Te veo muy aventurero, espero que no lo hiciste solo, ya que andarse más de cuatro kilómetros solo por allí es todo una aventura.
Da gusto entrar tan fácilmente de nuevo por tu espacio.
Un abrazo

PS ha dit...


Sense paraules;-)

Les primaveres al Cap Norfeu no tenen igual o sigui que ja pots preparar la càmera i la carmanyola per a la pròxima.


Ah, i gràcies, per tot.

khalina ha dit...

M'ha encantat fer aquesta excursió mirant les teves fotosgrafies. Xulíssimes per cert les fotos, i m'he estalviat la calor. Clar que me l'apunto per fer-la real per primavera o tardor.

Anna ha dit...

Es fa estrany no veure cases aïllades ni urbanitzacions en aquests paratges. Sempre he pensat que és una llàstima no haver pogut conèixer la Costa Brava tal i com la van conèixer els meus pares i els meus avis. Menys mal que els camins de Ronda encara ens permeten deixar volar la imaginació. Molt maques les fotos :)

Freia ha dit...

Me gusta mucho contemplar cómo el Norfeu se vuelve dorado al atardecer, camino de la Montjoi. Y pocas cosas me gustan más que bordearlo por mar, camino de Cadaquès, para saludar al Gat, a pesar de que cuando el viento se vuelve protagonista lo puedes pasar un poco mal navegando. Pero nunca me ha dado por recorrerlo a pie.
Me ha encantado su excursión. Ha sido disfrutarlo desde un nuevo punto de vista. Gracias por ello, pater.

Un petó i una abraçada ben forts, Miquel

Lucia Luna ha dit...

Jo he fet la ruta que has fet tu, i em va encantar! :) un petonet

Joana ha dit...

Tens raó en quant a l'època...massa calor a l'agost, però ara al setembre , octubre o el maig és un paradís.
Confio que no et desidratessis :)
Molt maques les fotos i les aquarel.les!

fra miquel ha dit...

Gràcies a tu CARME, per deixar-me els teus dibuixos i l'aquarel·la.
Vull tornar a fer aquest camí en un temps menys calorós. A veure si la propera primavera em deixa uns dies per arribar-m'hi.
Si que és curiós que coincidim en els enquadraments. És que són de postal :D
B7s

Pues si que fui solo MARI-PI-R. No tenia a nadie a quien proponerle acompañarme, aunque sospecho que reclinaría mi invitación, por el calor que hacia :)
Celebro que ya puedas entrar en mis blogs sin problemas
Un abrazo

Gràcies a tu PAÍS. Si que he de tornar quan faci un temps més amable... si.
Petó

Doncs avisa'm KHALINA, a veure si et puc acompanyar, que jo la vull tornar a fer
B7s

Aquesta zona és parc natural ANNA EME. Sortosament està protegit. Crec que hi ha altres espais de la costa Brava que han recuperat el seu estat "natural"
A veure si de mica en mica anem recuperant aquests paratges incomparables.
A la Ciutadella de Roses es pot comprar un llibre de fotografies que precisament es titula "La Costa Brava abans de la Costa Brava"
Una abraçada

Pues si FREIA, tengo pendiente ir en un momento menos caluroso. Ya me gustaría bordear el Cap Norfeu en barca i ver la roca del "GAT" des del mar. (Ay quien la llama "La Gata". Será porque es UNA roca!...)

Se que vas a estar por allí... dale recuerdos al "Gat" de mi parte ;D
Petons

És una excursió bonica i sense complicacions Oi, LUCIA LUNA?
A la propera ens ajuntem tots i fem una passejada col·lectiva ;o)
Un petonet per a tu

Gràcies JOANA. Anava ben equipat amb ampolla d'aigua, gorra i protector solar ;)
Ara a la tardor no crec que hi torni...massa aviat. Espero poder-ho fer a la primavera, tal com em suggereixes.
Una abraçada

rhanya2 ha dit...

Donc fe de com n'és de bona la paella al xiringuito de la Cala Pelosa... Hi anem un cop a l'any sin perdón!