dimarts, 16 d’abril de 2013

Ailanthus altissima




e lluny sembla que els ailants estiguin florint...
Pel color vermellós dels seus nous brots...
i per la manera en que estan disposades les noves fulles, just abans d'obrir-se el borró...
...semblen flors.
És un dels millors moments d'aquest arbre caducifoli procedent de la Xina i Taiwan
A Barcelona l'he vist com arbre d'alineació al carrer de Pi i Maragall. Són arbres que poden arribar als 15 metres d'alçada en poc temps.
Fora de l'entorn urbà esdevé una espècie invasora. A la serra de Collserola ho saben molt bé.
S'han arribat a fer "batudes" per eliminar aquest arbre que en estendre's per arreu, desplaça la flora autòctona.
Si es vol eliminar un ailant, cal saber  que si es talla el tronc de l'arbre, o fins i tot, si només es fa una poda severa, augmenten els rebrots que sorgeixen de les arrels, escampant-se encara més.
Ara per ara la manera d'eliminar-lo és enverinant les arrels pintant el tall de la soca amb un herbicida biodegradable.
Si aneu per la carretera de Sarrià a Vallvidrera ho podreu veure en els revolts i zones solejades 
Potser per això té els noms populars que té:
Arbre de carretera, arbre del cel, arbre pudent...
Ara ja ho sabeu...penseu-vos-ho dos cops abans de plantar un  ailant ;o)

5 comentaris:

Carme ha dit...

Els he vist molts cops precisament a la carretera de Vallvidrera i no sabia el seu nom.
Ailants... no l'havia sentit mai, veus? a dormir amb una cosa nova apresa.

el paseante ha dit...

Aquesta capacitat colonitzadora xinesa em té admirat. Sense fer soroll, es van escampant :-) Ja sé que és un comentari una miqueta políticament incorrecte.

fra miquel ha dit...

Jo paso de tant en tant per la carretera de Vallvidrera, CARME, i m'he aturat un parell de cops per fotografiar-los.
És un arbre bonic (n'hi ha cap de lleig?) Però se l'ha de vigilar de prop per què no s'escampi.
B7s

Nosaltres l'ajudem a escampar-se, PASEANTE. I probablement van arribar aquí per vestir jardins...
Abraçada

Joana ha dit...

Primavera , flors... tot esclata de nou.
Una abraçada Fra!

fra miquel ha dit...

Abraçada JOANA
:)