.JPG)
quest últim cap de setmana d'agost he estat per Figueres visitant uns companys.
Aprofitant que s'hi celebrava el festival "ACÚSTIC A" varem anar a escoltar en Kiko Veneno..JPG)
El concert va estar molt bé, però, tot hauria anat molt millor si no fos per què bona part del públic no estava per la labor.
No sé si per què el festival és gratuït o si per pasotisme, que hi havia molta gent que estava xerrant i anant amunt i avall sense fer ni cas del què passava al escenari.
Finalment Kiko Veneno va fer una cançó improvitzada demanant silenci, però allà, la gent no es va sentir al·ludida, continuaven bevent i xerrant.
Finalment Kiko Veneno va fer una cançó improvitzada demanant silenci, però allà, la gent no es va sentir al·ludida, continuaven bevent i xerrant.
.JPG)
El concert podria haver durat més, però entenc que no fes els "bis"que demanaven uns pocs incondicionals... A ningú li agrada que mentre actua gairebé tothom estigui parlant i passant d'ell. L'altre Quico que vaig anar a escoltar
.JPG)
en Quico Pi de la Serra, no ha perdut el seu tarannà de protesta i tant les noves cançons com les clàssiques ens varen fer vibrar. Em vaig sorprendre cridant " Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol", i és que algunes lletres d'aquelles antigues cançons encara ara són vigents, com també "L'home del carrer". Es va agrair l'homenatge a Ovidi Montllor tot versionant la cançó "Per què vull" amb un estil "blussero. .JPG)
Una actuació que no podré oblidar. Als seus 66 anys va tocar amb una energia i unes ganes que francament no m'esperava, però que varem agrair. Em va fer reviure anys de joventut..JPG)
en Quico Pi de la Serra, no ha perdut el seu tarannà de protesta i tant les noves cançons com les clàssiques ens varen fer vibrar. Em vaig sorprendre cridant " Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol", i és que algunes lletres d'aquelles antigues cançons encara ara són vigents, com també "L'home del carrer". Es va agrair l'homenatge a Ovidi Montllor tot versionant la cançó "Per què vull" amb un estil "blussero. L'Ovidi...un altre cantant oblidat per la massa de "Martínez" en la que s'ha convertit bona part dels que fa uns trenta anys corrien al davant dels "grisos". I és que de tant en tant, veies com persones que rondaven la cinquantena, marxaven i deixaven cadires lliures mentre ell cantava.
Una actuació que no podré oblidar. Als seus 66 anys va tocar amb una energia i unes ganes que francament no m'esperava, però que varem agrair. Em va fer reviure anys de joventut.Algun cop l'havia anat a escoltar al Harlem Jazz Club. Potser hi tornaré a anar, com abans...
Entrades
.JPG)
6 comentaris:
A vegades, el fet que sigui de pagament ja fa una selecció. Ja és trist, però és així.
De tota manera, això de poder gaudir del Quico i en plena forma, ja és un regal!
Hi ha estudis que ho demostren. Si tu pagues per una cosa, això et fa valorar-la més.
Es trist la falta de respecte pels altres
Me quedo amb el primer Kiko, el veneno. Te echos de menos, la cama desierta, y ese zumo de naranjaaaa...
Al concerts s'ha de pagar. Si no la gent te una falta de respecte que fa ràbia.
Eiii Fra Miquel. Si et passes pel meu blog, veuràs l'explicació tan senzilla que ens ha deixat Zel, per penjar videos al blog.
A mi m'ha funcionat.
Sort!!
Vaig sovint a concerts gratuïts i, normalment, la gent es comporta. Clar que són formacions de músics joves, com el seu públic -tret de mi-, i això deu ajudar a que els escoltin amb atenció.
Estic amb la Rita i la Khalina: allò que no cal pagar, no es valora. Tristíssim! (i al damunt, es creuen que és un dret, no et fot?)
Pi de la Serra sempre m'ha agradat. També Veneno... I no crec que ningú pugui oblidar mai l'Ovidi, és inoblidable, no trobes?
Publica un comentari a l'entrada