TURÓ DE LA PEIRA
I què millor que passejar per un bosc de pins...
També hi ha espai per a que juguin els nens....
quests dies de finals d'agost, en els que les temperatures han baixat una mica, però fa un sol agradable, ve de gust sortir a fer un vol.
I què millor que passejar per un bosc de pins...
On poder seure en un banc per llegir o descansar...
El parc del Turó de la Peira es troba en la part superior d'aquest barri de Barcelona. Si no sou de per aquí n'haureu sentit parlar, ja que, als anys 90 es va fer tristament famós per l'aluminosi de la majoria d'edificis que el conformen (Alguns veïns encara estan a la grenya amb l'ajuntament). La base d'aquest parc és una pineda natural. Està força ben conservat i hi ha una trama de camins que et porten per tot el turó i fins al "cim" amb pendents no massa fortes.També hi ha espai per a que juguin els nens....
Compte!!! A les pites no els agraden els estels... sobre tot si estan florint!!
Quan arribem a dalt, es pot veure el nou perfil de la costa de Barcelona. La zona de gratacels a Diagonal Mar...
Quan arribem a dalt, es pot veure el nou perfil de la costa de Barcelona. La zona de gratacels a Diagonal Mar...
La torre AGBAR...
També podem reconèixer el que en temps d'ensorrament de túnels pel metro, l'alcalde de Barcelona va nomenar "Els Tres Turrons"
D'esquerra a dreta: Turó de la Rovira, Turó del Carmel i Turó del Coll.
Ja els anirem visitant. Si anem cap al costat nord del turó, gairebé ens assemblarà que som lluny de la ciutat.
La pineda es fa més espesa. Si esteu per aquí i voleu uns moments de tranquil·litat o necessiteu unes hores per a fer una transició cap a altres activitats més estressants o necessiteu córrer per entrenar-vos, ja què el mister del vostre equip de futbol us exigeix estar en plena forma, us recomano que feu una visita a aquest parc.
fotos pròpies
6 comentaris:
fotos molt macas i conegudes per a un servidor, gràcies per linkar el meu blog al teu, faig el mateix amb el teu blog i ens mantenim en contacte (encara que siguem enemics d'esglèsia)
una forta abraçada des de Reus
No et pensis, no crec que siguem molt enemics. El cas és que per allà el 1600, que és d'on vinc, si volies estudiar, t'havies d'apuntar a frare. I què vols que et digui...També era una vida més segura, normalment no faltaba de res.
Té la mà... volia afegir que fa temps que et segueixo. Un dia m'has de dir d'on treus el temps per postejar tant sovint i tant interesant.
Fra Miquel, les jugadores ho tenen bé amb tants "turrons". Jo visc una miqueta més lluny, però tinc platja i muntanya, més maca que els vostres turonets! ;)
Gairebé em fa vergonya dir-ho, però, sent barcelonina, no hi he estat mai. Després d'aquestes magnífiques fotografies, veig que hauré de fer-hi una visiteta.
Gràcies per donar-me'l a conèixer!
Mira que m'agrada passejar, però no conec aquest parc. M'hi deixaré caure qualsevol diumenge a la tarda.
Publica un comentari a l'entrada