Eucaliptus globulus

'he vist molts cops, a prop d'edificis i construccions, cosa que fa pensar que malgrat la seva grandària no malmet amb les arrels els fonaments d'aquests. Si que poden ser una molèstia les seves branques, si estan molt a prop de finestres i balcons.

També se l'anomena "Arbre de la salut"

Qui no ha fet alguna vegada, inhalacions de vapors d'eucaliptus per guarir refredats i congestions de les vies respiratòries?

S'ha d'agafar un grapat de fulles (només les fulles segons Pío Font Quer a "Planta Medicinales el Dioscórides renovado") assecades a l'ombra i posar-les, a trossets, en aigua bullint, després, ja sabeu, una tovallola per sobre el cap i a respirar els vapors.

Es poden prendre en infusió. En aquest cas s'han d'agafar una o dues fulles tallades a trossets petits, per cada tassa d'aigua bullint. Millor posar-hi una mica de mel o sucre per endolcir-ho. No s'han de prendre més de dues tasses al dia, podria provocar gastroenteritis i/o dificultats respiratòries.

És originari d'Australia i Tasmània, de creixement rapit, cosa que junt amb la idoneïtat de la seva fusta per a fer pasta de paper, l'ha convertit en un cultiu industrial en llocs temperats amb un bon règim de pluges (Galícia , Astúries).

Per la composició de les fulles (molts olis i tanins) que no es descomponen i la gran absorció d'aigua que fan les arrels, gairebé no creix res al voltant d'aquests arbres, això fa que en grans extensions d'aquest cultiu canviï la flora i es desplaci la fauna autòctona d'aquests indrets. Amés la seva fusta crema amb facilitat, pel que representa un risc alt d'incendi.

Teniu informació més extensa al respecte a: Amics arbres- Arbres amics
Hi ha més de 300 espècies determinades, totes i cada un tenen les seves raons per ser interessants. Hi ha espècies que poden fer 30 o 40 metres i altres que son arbustives o nanes.

Per veure-les visiteu la pàgina: InformationsZentrum.Eucaliptus

La introducció de l'Eucaliptus, cap els anys 80 del segle XIX es va fer per assecar i sanejar els terrenys baixos i pantanosos pensant que no sols acabarien amb els bassals i humitats, si no que també amb els mosquits i "miasmes" del paludisme.

A més es creia que les fulles, de per si, o administrades als afectats de paludisme, farien baixar les febres que patien. Res de tot això, però la capacitat dels Eucaliptus d'absorbir aigua sí que dessecava els terrenys i per tant no es feien tolls on poguessin criar els mosquits.

A nivell de jardineria, a banda de la seva grandària, és característica la seva escorça i la diferencia de forma de les fulles segons si són joves o madures, si estan a la part interior o la més assoleiada.
La diversitat d'espècies fa que es pugui escollir l'arbre més adeqüat a l'espai on el volguem possar.

Bibliografia: "Plantas Medicinales" de Pío Font Quer ed. Omega/ "Su Jardin Mediterraneo" Heidi Gildemeister ed. Moll

Blogografia: Amics arbres Arbres amics / InformationsZentrum.Eucaliptus

Les fotos són d'un servidor