RECOPILACIÓ BREVA DE LAS MATERIAS QVE LO AVTOR TROBA DE INTERÉS EN LO REFERENT A JARDINS I PAISATGES, ENTRE ALTRES CVRIOSITATS

dissabte, 18 d’abril del 2009

COLÒNIA CASTELLS




ueden pocs llocs per recordar un passat no tan llunyà de la nostra història. "El nadador" ens va presentar, amb la seva crònica de "paseante" nat, la colònia Castells.
Ell ha explicat aquest paisatge com jo no sabria fer-ho i he anat a retratar-ho el millor que he sabut.
Agraeixo a El nadador el permetre'm utilitzar part del text del seu post "Miradores" per acompanyar les imatges de la Colònia Castells.

Si ho voleu podeu escoltar a Nigel Kennedy amb KROKE mentre mireu les imatges. Cliqueu al "play"



"... Mi otro lugar secreto está a escasos cinco minutos de la Diagonal, bajando por la calle Entença. Cerca de la Colonia Castells hay una casa okupa que, en ocasiones, propone sesiones de cine gratuitas a la fresca en su patio cuidado.
Ignoro si asisten las ancianas que siguen viviendo en esas casas que levantaron sus antecesores a principios del siglo XX para alojar a los trabajadores de una fábrica de barnices y charoles.

Ahora en los pasajes de Piera, de Barnola,
en la calle Castells ves despedirse con un beso en las mejillas de la madre regordeta al hijo apresurado que ya no vive allí y que apenas la mira aislada en el retrovisor,

mientras su coche asciende hacia la ciudad moderna a un paso de la Diagonal. Alejándose de esas casas menudas, de esas fachadas pintadas de color pastel o desconchadas.

De los portales tapiados.
De las puertas azul claro.
De los gatos vagabundos y confiados que siguen poblando esa colonia industrial en la que él fue niño una vez.

Donde las plantas siguen creciendo enérgicas en esos pequeños patios anteriores de las casas, protegidos por medio metro de ladrillo.

Donde las abuelas mantienen sus sillas plegadas frente a las puertas, para reiniciar la tertulia a media tarde en las aceras sin taxis nerviosos, ni ambulancias ruidosas, ni ejecutivos estresados.

Está a escasos cinco minutos de la Diagonal, y ese lugar acabado transmite tanta calma que debería formar parte de los recorridos turísticos para salvarlo.




Pero el ayuntamiento ya ha encargado a Incasol que derribe esas casitas decadentes por tantas décadas sin inversiones públicas, y construya 444 pisos impersonales allí, una plaza arbolada y una residencia para la tercera edad -para acallar su mala conciencia.
Quizá la crisis económica lo retrase, y esa madre regordeta y pausada pueda seguir despidiéndose de su hijo en la Colonia Castells (mientras él acelera y la observa cada vez más diminuta en el retrovisor), todos los domingos del mundo al anochecer, gracias a esa prórroga imprevista /...
... Después de cenar saco la basura a la calle, y alguna noche mis piernas se resisten a regresar a casa. Entonces pongo un pitillo entre mis labios y, mientras lo prendo, dejo que me arrastren hacia donde quieran. Uno de sus lugares preferidos es el mirador sobre la ciudad, cercano al Centre Cívic El Guinardó,
tras media hora de marcha. Apoyado en la barandilla intuyo el Mediterráneo que duerme en el horizonte y espío mil ventanas iluminadas y escucho grillos en los jardines bajo mis pies. Y asisto a los cambios en el skyline, mientras me acuerdo de esos paisajes ocultos -ancestrales- que se acaban, que se mueren invisibles antes incluso de que la mayoría de nosotros los hayamos descubierto.

Text de "El nadador" fotos de "framiquel"

7 comentaris:

Rita ha dit...

Això podria ser el principi d'una gran societat per fer posts... ;-)

Unes bones fotos, fra miquel!

rhanya2 ha dit...

Realment, ets una bona font per a trobar espais perduts o desconeguts. Conec aquest indret. Hi anava amb el meu pare quan era petita si l'acompanyava per qüestions de feina en alguna impremta antiga del barri. Ara fa temps que no hi passo.
Gràcies a tots dos per fer-nos pensar en aquest racó de Barcelona. En queden pocs. Si aquest carrer es trobés a Sarrià o a Sant Gervasi o, fins i tot, a Gràcia seria impensable enderrocar aquestes casetes. Les remodelarien i les vendrien o llogarien caríssimes.
On s’ha de signar per protestar?

(Adoro Kroke, però crec que aquí és sobre tot Nigel Kennedy amb la Kroke)
;)

fra miquel ha dit...

Ja ho saps, Rita, el nadador descriu les seves passejades que és un "primor", Estic encantat d'haver pogut utilitzar el seu text. A mi m'agrada fer fotos, i ell passeja pels llocs que retrato.

Sense anar més lluny, Violette, el carrer d'Aiguafreda d'Horta,està protegit (però no els seus voltants com horts i bosc)Els que hi viuen tenen restriccions molt severes a l'hora de fer obres.
(Gràcies per la correcció del tema musical. Tens raó, però és que vaig acabar el post a quarts de 4..., ja ho he arreglat)

khalina ha dit...

Una bona combinació un nedador i un frare.
Gràcies per les teves fotos com sempre. Jo no ho he vist mai en directe. Em recorda una mica algun passatge de cases antigues que hi ha per Poblenou (Pujades entre Llacuna i Roc Boronat) Però no hi he entrat del tot dins d'aquell passatge

el paseante ha dit...

M'han agradat molt les fotografies. Trobo que has captat perfectament l'esperit de la colònia. I gràcies per combinar-les amb el meu post. Avui he anat al Parc Central del Poble Nou. Ja et comentaré què m'ha semblat.

RaT ha dit...

Poc abans que El Nadador escribis el post brillant, vaig descobrir aquest indret que ara tant bé fotografies. És tant injust, et trobes tant incapacitat per fer rés...

Saps, una mica més amunt, mirant la muntanya cap el Parc Güell, ahir vaig descobrir el Mirador del Virolai... ufff... no hi han paraules...

fra miquel ha dit...

Khalina...Pujades entre Llacuna i Roc Boronat? Vols dir que encara queda res per aquesta zona? Quan passo per aquest barri tot està en obres... edificis enormes i estranys (de disseny...)
Dilluns hi he d'anar...m'hi acostaré a veure si trobo el que dius.

Gràcies a tu Nadador.

Ra Teta, hi has pujat? És un post que tinc pendent, de la sèrie dels turons de Barcelona. Tot arribarà.
Petons i bona diada a tots