n heu vist una planta que produeixi amb tanta rapidesa i quantitat, i sigui tan beneficiosa per l'organisme humà?
Segons en Pius Font Quer les llavors s'utilitzen per expulsar els cucs intestinals, especialment la tenia. Però tot el fruit també te efectes beneficiosos per la pròstata i en general pel flux intestinal Les fulles bullides funcionen com antipirètic i antidiarreic.
També va bé per eliminar les impureses de la pell: granets, taques, pigues...Aquesta planta és una meravella!
La flor masculina també es menja
Flors femeninesfecundades
Els carbassons creixen a tota pastilla (en quatre o cinc dies) Això sí, necessiten força aigua i calor, molta calorCal estar a l'aguait que no es passin. Després la crema de carbassó o la truita no quedarien tan bones
Les plantes que fan carbasses també són Cucurbitas, hi ha un munt de varietats.
Carbasseta al principi de creixement
Algunes d'aquestes varietats són rastreres i fins i tot poden trepar amb els circells(a la foto superior els podeu veure)
Això sí, per a cultivar-les necessiten molt espai, una terra ben abonada i molta aigua i.., ja ho he dit, molta calor. D'això últim ja en tenim Oi?En blau teniu enllaços a informació tècnica o oficial, en taronja enllaços a altres blogs que parlen del tema.
Entrades
.JPG)
15 comentaris:
Les fotos, són meves, ja ho sabeu. L'hort no. Però he estat uns dies a casa de ma germana i li he cuidat l'hort, donat de menjar a les gallines, llegint...només en companyia de la Trusca (la gossa) Han estat uns dies de veritable aïllament i repòs.
Aquí us deixo les fotos d'aquests deliciosos carbassons. Crec que si m'hagués estat mirant-los una estona els hauria vist créixer! Feia temps que no menjava verdures acabades de collir. Estaven boníssims!
Ja m'estranyava a mi que hi hagués carbassons als jardins de Barcelona. Quina enveja de dies de descans a casa de la teva germana. Amb ella, la Trusca i les gallines.
Quin post més complert, fra miquel!!! espero que en el teu retir espiritual hagis fet unes delicioses truites amb aquesta munió de carbassons...
Jo també he visitat l'hort d'un veí, aquest cap de setmana (quina enveja més insana!!) i a més, he trasplantant una Hulthemia berberifolia i un Aloe barbadensis arribats directament del Carmel i he plantat un Lavandula angustifolia i una planta preciosa que fa unes flors maquiiiiissssimes que floreix tot l'estiu i que ni que em matessin recordaria.. has vist com milloro el meu llatí?? ;)
Passa-t'ho molt bé!!!
Ja està!!! Bignonia californica!!! bé, no sé si concretament és californica però bignonia si!!!
petons
No paseante, no, que la meva germana no hi era. Li estava guardant la casa i l'hort mentre ella era de viatge. Vaig fer una mica la vida de l'ermità. La veritat és que va bé per des estresar-se.
Si RaTeta, la truita amb ous frescos (cada dia posaven dos o tres) i mongetes collides del dia per fer verdureta mmmm...
Si que vas millorant el llatí sí. Fins i tot em superes!.
Ara bé, si les plantes venien directament del carmel, jo afegiria: varietat "carmelensis" ;-)
Respecte a la bignònia si la flor és vermella (la flor és vermella?) el més segur és que sigui una B. capreolata o una Tecumaria bignonioides. De tota manera l'hauria de veure. M'envies una foto?
Jo també vaig fer ahir una crema freda de carabasseta (ací li diem així)...boníssima, d'un hortet que té la meua germana (vés per on) però no li'l cuide jo. A veure si un dia d'aquests faig una foto, perquè els exemplars que hi creixen són enormes, i, en tornar, al setembre, us pose la recepta al blog (un dia d'aquests provaré la teua recepta, la del pesto, que deu estar deliciosa).
Se m'ha oblidat dir-te que també faig el que diem "carabasseta amb ou". A la paella, quan la carabasseta està feta, en lloc de deixar caure els ous batuts per fer una truita els deixem caure sense batre, i remenem, amb cullera de fusta, contínuament, la carabasseta amb els ous fins que està cuit.
Benvolgut fra miquel, us escric des del meu pati, ara que el sol ja no apreta. Hi he posat un jasmí, una heura, uns testos amb flors de les que no conec el nom. També hi tinc una bugamvilia, encara sense flors, i un hibiscus que cada perd fulles i que em temo estigui malalt. Encara tinc lloc per més. Em faria gràcia un petit llimoner.
Quan vostè ho vulgui, de bon grat acceptaré les seves recomanacions.
Una abraçada.
Novesflors, la recepta que us he enllaçat, de crema de carbassó no és meva, és de la Violette Moulin. El quadern de receptes és d'ella. Jo no l'he tastada aquesta crema al pesto (encara).
Si que creixen molt i molt de presa també. Provaré la carabasseta amb ou, fa bona pinta i es veu fàcil de preparar.
Petons
Benvolguda Gemma, està molt bé això del gessamí (fa olor) la buganvillea i les flors. Si tens espai, pots posar el llimoner. Pensa que li ha de tocar el sol, igual que a la buganvillea, per que floreixi. L'hibiscus vol un lloc arrecerat i també amb sol. Pot ser contra una paret i si li cauen les fulles mireu que no tingui massa humitat a la terra.
Només una cosa més. Per decidir quins arbusts i arbres posareu penseu en quina mida tindran d'aquí a deu anys. Si ara que són petits els poseu molt junts acabaran fent-se nosa.
Una abraçada
Quin post tan complert i quantes propietats beneficioses té aquesta planta.
Ja veig que has passat uns bons dies
Quantes coses per aprendre em queden encara!
Que bé aquest petit retir sa i relaxant per la ment... :-)
Jo no tinc ni balcó, m'he de conformar amb alguna orquídia dintre de casa i no al pic de l'estiu que els toca massa el sol pobretes...
avui he penjat la cara del món que em vas enviar. Salut
Por fin me dejo caer por aquí. Llevo semanas intentándolo y entre unas cosas y otras (y las de más allá) la cosa se ponía difícil.
Da gusto entrar en su bitácora para leer, ver y escuchar. Esto es un paraíso (no sé si terrenal o no) en medio del desierto blogosférico.
Pero vamos a lo que vamos que tanto jabón no es bueno y además es el ingrediente ideal para disiparse e irse por los cerros de Úbeda. Que por cierto, no tengo ni idea de que tipo de vegetación hay por allí.
En el huerto familiar (los cruasanes además de escribir bitácoras también tenemos huertos) ocupan un lugar privilegiado las plantas de calabacín. Es la única planta del huerto que todos los años luce esplendorosa. El resto a veces fallan. Que si un año no se da bien el tomate, que si otro le toca a la alubia, que si las lechugas se espigan este año... Ni idea de a que se deberá eso, pero la que nunca falla es el calabacín.
Y es de agradecer. En la dieta veraniega de la familia Cruasán ocupa un lugar importante. Que si crema de calabacín, que si calabacín rebozado, que si tortilla de calabacín. Hasta los pétalos tienen un valor culinario importante. Pruébelos en ensalada y ya me dirá. O sin más. Al paladar recién arrancados de la flor. Deliciosos.
Por no decir de el valor ornamental de la planta. Tanto su follaje como sus flores son dignas del mejor jardín. Fíjese que me estoy pensando ponerlos para el año que viene junto a las dalias. Sí, las dalias. No los crisantemos. Que estos urbanitas no distinguen el perejil de la alfalfa para las vacas. (Gracias por salir al quite).
Y eso que le cuento. Que no es poco. Que le seguiré leyendo, escuchando y viendo con sumo interés. Y cuando me desmelene un poco le echaré tres en uno a mi oxidado catalán y hasta lo mismo me decido a comentar en él.
Una abraçada.
P.D.: En las Albóndigas siempre hemos pensado poner algo de jazz. Hubo un intento de hacerlo y que de ello se encargara un bloguero que tristemente nos dejó hace poco. El proyecto se quedó en el dique seco.
Veo que a usted le gusta. ¿Qué le parecería si le hago una proposición indecente?
Khalina, Rita,
que bé que us agradi aprendre aquestes coses. Jo també aprenc, no us penseu!
Ara ja queden lluny aquells dies de repòs i meditació. Encetem un nou curs.
petons
Bienvenido mi querido Croissant,
Yo tampoco sé que vegetación hay por los cerros de Úbeda. Si un día voy por allí ya haré un post al respecto.
Probaré los pétalos de cucurbita, descuide.
Celebro su visión ornamental de ésta planta de huerta. Hay otras altamente hermosas por su follaje, flores y fruto, por ejemplo las berenjenas, los pimientos...preciosas. Las coles ya se utilizan en jardinería.
Los jardineros deberían aprender de los hortelanos.
Ya ve usted que no es obligado expresar-se en catalán, pero agradezco su intención.
Las albóndigas también me gustan, igual que el Jazz, pero que a uno le guste una cosa no significa que entienda mucho de ella.
No conocí el blog de Manuel pero estoy al corriente de los sucesos gracias a la condesa.
Si me hace la proposición, creo que le voy a dar calabazas (cucurbitas, je je)
Bastante faena tengo como para comprometer-me en otro blog!
Lo siento de veras. pero de momento no puedo aceptar.
Un saludo
Publica un comentari a l'entrada