RECOPILACIÓ BREVA DE LAS MATERIAS QVE LO AVTOR TROBA DE INTERÉS EN LO REFERENT A JARDINS I PAISATGES, ENTRE ALTRES CVRIOSITATS

dimecres, 29 de juny del 2011

Cyca revoluta





na de les espècies de planta més antigues. 
Encara que ho pot semblar no és una palmera. Pertany a la família de les cycadaceae. 
S'han trobat fòssils de fulles d'aquesta espècie.
L'aparició de les fulles noves és d'una estranya bellesa


Segons com es miri, pot semblar monstruosa... :o)
Es calcula que van aparèixer abans dels dinosaures, fa uns 300 milions d'anys
(Aquest exemplar, em penso que està a l'avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, BCN)

De creixement lent (un metre cada 20-30 anys, aproximadament)


És originària de les regions tropicals i sub-tropicals del Japó, Xina i Malasia. A l'illa de Java la cultiven per extreure la medul·la
 i menjar-se-la.
Aquí la utilitzem per a gaudir-la als jardins. 
Tot i que és molt soferta no vol massa aigua i pateix si fa molt fred.  
Bona part d'aquest "bosquet" de Cycas el varen plantar (que no: sembrar, oju!) alumnes meus, d'una Escola Taller per condicionar el Jardí Botànic Històric de Barcelona a Montjuïc 


Són plantes dioiques és a dir; que les flors femenines...
...i les masculines...
...es troben en plantes separades :o)

Es poden sembrar, però és més fàcil arrencar algun dels "fills" (rebrots) que surten a la base del tronc.
Segur que l'heu vist a molts llocs, i si no, ja ho sabeu... 
El Jardí Botànic Històric de Barcelona està al darrera del Museu Palau Nacional d'Art de Catalunya, a Montjuïc
O si ho preferiu, també n'hi ha al Parc Central del Poblenou

Que tingueu un bon estiu

10 comentaris:

Unknown ha dit...

Quina gràcia, amb les puntes arrissades...com els meus cabells! :)
Bon estiu? ja te'n vas?

el paseante ha dit...

De les millors fotografies que t'he vist darrerament. I m'has fet venir ganes de tornar al Parc central del Poblenou. Aquest estiu hi aniré, segur.

PS ha dit...

Sí, molt curiosos els tirabuixons de les puntes, i les flors masculines i femenines també.
Em sembla que el dia que baixi a Barcelona em passaré el dia de parc en parc.
Bon dia, Fra ;-)

Mari-Pi-R ha dit...

Iba diciendo al principio pues esta me gusta, pero al final he llegado a la conclusión que todas me han gustado y que muchísimas desconocía, muy buenas!
Abrazos

fra miquel ha dit...

No VIDA, encara no marxo (però aviat). És que l'estiu ja ha començat, i res... us desitjo que us vagi bé! :o)
Les fulles surten arrissades, però després s'allisen
Petó

Jo també hi vull tornar PASEANTE. M'agradaria veure com ha evolucionat en aquest temps des de que vaig fer el post.
Si hi vas a l'agost, avisa!
Una abraçada

Bon dia PAÍS, pensa que els tirabuixons de les fulles només dura unes setmanes, fins que s'han obert i desplegat totalment. Les formes a la Natura tenen una funció:
L'espiral empaqueta. Les fulles de la Cyca estan "empaquetades" i es van desplegant fins que queden totalment esteses.
He trobat aquest document que explica lo de les formes a la natura:
http://www.iesbrugulat.net/departaments/experimentals/set_ciencia09/concurs_fotos_09.pdf

Petó

fra miquel ha dit...

Bueno, MARI-PI-R. La naturaleza es la que nos regala estas imágenes tan especiales. Yo lo único que hago es apretar un botón!
Besos

PS ha dit...

Gràcies Fra, conec algú que li encantarà aquest document. I a mi també, és clar.
petó

Anna ha dit...

Es pot ser perfeccionista a la feina però això d'arrissar les puntes de les fulles amb les tissores de podar... Em pensava que això només ho feien els embolicadors de regals quan s'entretenen a fer el mateix amb les cintetes de colors ;)

clariana ha dit...

Hola Fra Miquel!
Vaig venir fa uns dies a veure el teu blog, pero no vaig deixar comentari. Avui m'he enrecordat que visitares el meu blog fa un temps i abans de que te'n vagis de vacances, donç he vingut.
Són molt boniques, interessants, aquestes fotografies d'una planta realment excepcional, que he vist alguna vegada però que no sabia tot el que expliques d'ella. Gràcies.
A reveure.

fra miquel ha dit...

De res, PAÍS :o)

M'agrada la feina ben feta ANNA EME
he he
petó

Ben vinguda al Llibre Primer, CLARIANA. Ja ho saps, passa quan vulguis
Una abraçada