s tracta d'un petit arbust mediterrani. Se'l coneix popularment com a bruc d'hivern.
Hi ha moltes espècies, vora 700.
Aquesta es pot trobar al massís del Garraf, on he fet les fotos.
Floreix a l'hivern en agrupacions de flors a l'extrem de les branques.
Tenen forma de olleta, de color rosat.
Aquesta espècie viu sobre terres calcàries (altres de la mateixa família són més acidòfiles) i sovint se'l troba acompanyat de romaní i llentiscle.
És resistent al foc i vol créixer a ple sol, tot i que també se'l pot trobar a l'ombra d'un pi...
La fusta s'ha emprat per a fer estris de cuina. De les branques també se'n feien punxons per a les caragolades, ja que la fusta és prou resistent i elàstica per a resistir els àpats. (info. de macondo)
Altres espècies de brucs (Calluna vulgaris) s'han utilitzat des d'antic per fer escombres.
Us animo a passejar per aquests verals. Tot i ser hivern el paisatge és molt acolorit.
Altres espècies de brucs (Calluna vulgaris) s'han utilitzat des d'antic per fer escombres.
Us animo a passejar per aquests verals. Tot i ser hivern el paisatge és molt acolorit.
Entrades
.JPG)
15 comentaris:
Potser veient floretes i arbusts en un dia tan fred com aquest, ens animem pensant en la primavera i la seva llum i caloreta :)
Puc preguntar?
és una mena de bruc?
o té un altre nom popular?
Una abraçada, Miquel.
Si, ANNA EME, aquestes flors ajuden a pensar en que la primavera ha d'arribar. Ja falta menys!!!
petó
Pots preguntar, CARME, i tant! Doncs si, és una mena de bruc. M'havia oblidat de posar-ho. Ara ja he actualitzat el post.
Gràcies..
i petó
Gràcies, Miquel! No és ben bé el que tinc més conegut, però ja he vist que s'hi assemblava molt.
Un petó de tornada, gràcies!
Sempre recordaré aquella frase que em vas dir una tarda de l'any passat: "Una planta que floreix a l'hivern és com una noia que no es vol casar: una raresa".
Veo bonitas las flores y veo curioso que viva en tierras calcáreas, creo que nunca la he visto.
Gracias por mostrarla.
Un abrazo
Conec un lloc on hi ha unes matarrades de bruc rosa precioses. Quan hi vaig n´agafo i en faig un petit ram que dura i dura fins assecar-se, i encara així és bonic.
Abans netejaven el carrer i les corts del bestiar amb escombres de bruc.
( estàs fet un filòsof Fra, pel que diu el Paseante...)
De res, Carme. Mira't a sant google la Calluna vulgaris. Potser és la que tens vista. És una mica diferent a la Erica multiflora. Té els pètals de les flors més dividits. També és de la família de les Ericacies, i sen feien escombres.
Petó
Tens més memòria que jo, PASEANTE. A veure si hauré d'anar al neuròleg...
Aquestes noies potser no volen casament per que se saben boniques i pensen que amb el matrimoni es pansirien.
De tota manera és bonic anar pel camp a ple hivern i trobar-te tanta flor.
MARI-PI-R, Si que son bonitas. La información que he encontrado en internet es que se trata de plantas acidófilas. (crecen en terrenos ácidos) Pero el macizo del Garraf es todo el roca calcárea. Así que entiendo, que, como mínimo, ésta especie puede vivir en tierra no tan ácida.
Besos
Doncs ara és el temps, PAÍS SECRET. És cert que duren molt, i que quan estan seques també fan bonic.
Sort, tens que pots anar a collir...
Bruc, Mimosa...també deus tenir romaní, farigola, ginesta¿?
Deus tenir la casa ben guarnida de flors!
petons
Ginesta a casa no, pel maig la cullo no gaire lluny d´aquí. Bruc tampoc, vaig més cap a l´interior per trobar el rosa.
Romaní, farigola, maria Lluïsa, tarongina, fonoll, julivert, alfàbrega.... sí, a casa mateix ;-)
Són unes flors encantadores totes elles, vull dir les d'aquestes fotos que fas tan ben fetes, deus tenir una bona càmara i un bon ull.
Romanços...el meu pare que era de pagès en feia punxons per a les cargolades. Els branquillons són prou resistents i flexibles alhora com perquè aguantin tot l'àgape.
El que et deia PAÍS, la casa la tens ben guarnida, però a fora també! :o)
re-petó
MACONDO, gràcies per la informació, ara mateix actualitzo el post :o)
La càmera...si, és prou bona, però a mi em continua agradant més la que tinc de carret. El que passa és que surt més car... es clar!
Un petonàs!!
Miquel, a la Garrotxa també n'hi ha. Caminant per aquells cims n'he vist i a casa dels pares sempre hi escombres de bruc :)
A l'hivern el bosc també té un encant especial, tot i no ser verd els colors són com tonalitats que sovint no veiem a la primavera, uns blancs , grocs, vermells diferents...no sé si m'explico.
Vinga bon capde!
T'expliques, t'expliques,JOANA ;o)
A cada estació el bosc es muda i sempre hi podem trobar allò bonic del seu vestit.
Bon capde per a tu també
petó
Publica un comentari a l'entrada