uan anava al institut, pujava, des de la parada de metro, per un carrer amb falses acàcies. En aquesta època em feia un fart de menjar flors.
Es tracta d'una lleguminosa d'origen americà. Jean Robin (1550-1629), un jardiner dels reis francesos Enric lV i de Lluís Xlll va portar llavors des de l'estat de Virginia al 1601.
El seu fill va plantar la primera falsa acàcia de Europa al Jardin des Plantes de París.
Bibliografia: "Els arbres d'Horta" per Gemma Ferrer i Fredi Planas / Fotos: framiquel
4 comentaris:
sempre descobrint-me novetats formoses :)
És molt dur ser acàcia i que et diguin falsa...:P
El carrer Pedrell queda una mica més amunt d'una de les meves rutes habituals (l'he buscat a la Guia de la ciutat). Ja em desviaré per fer una visita a aquestes falses acàcies. Semblen maques.
Si, Khalina, però segur que aquest arbre el tens vist, n'hi ha a molts llocs. El que passa és que anem tan atabalats que no ens hi fixem, o simplement què no en saps cap cosa que el diferencií d'altres.
Encantat de donar-les a conèixer.
Molt bona Emily! Jo no sóc botànic, però em penso que no és una acacia, no més que se li assembla. Per això lo de pseudo... Potser voldria ser-ho i la pobre no hi arriba. Però amb tot...és cert. És dur que t'ho diguin que ets "falsa".
No t’amoïnis, nadador, no ho he pogut comprovar però he consultat el llibre "Arbres de Barcelona" editat per Parcs i Jardins i diu que n'hi ha al carrer Santaló, a Nàpols, a Mare de Déu de Montserrat, Torres i Bages, Riera Alta, Mineria, Abadessa Olzet. la Via Augusta, la Plaça de la Cultura, Av. Joan de Borbó... I que és la quarta espècie més nombrosa de Barcelona. Així que, segur que et creues amb algun d'aquests arbres. Ara és fàcil reconèixer-los per què estan en flor, més tard es confonen amb les Tipuanes, Sófores i Gledixies. (que ja aniran entrant al blog)
Publica un comentari a l'entrada