"Tots sabeu, poblers i no poblers, quines són les principals activitats que es desenvolupen durant aquestes festes. N’hi ha que tenen un vessant religiós -les Completes- i d’altres que són més lúdiques menjar, beure, sonar les ximbombes i fer gloses… Però no hi ha dubte que la nit de Sant Antoni és també la festa del foc. El foc està omnipresent aquest dia, ja sigui per allunyar mals esperits, ja sigui per escalfarnos o, per què no dir-ho!, per torrar"
(Fragment extret de la pàgina web de Sa Pobla)
El 29 de gener també es fa al barri de Gràcia de Barcelona. Tot i que les activitats ja comencen el dijous 27 amb el cap de setmana del Tradicionarius dedicat a les illes.
Ja fa més d'una dècada que aquesta festa va creuar el mar per instal·lar-se, també, a la vila de Gràcia de Barcelona. Diu la "llegenda" que...
...de la mà del pare d'unes noies de Sa Pobla que estudiaven a Barcelona. Vivien a Gràcia i no podien anar al poble per les festes per estar en època d'exàmens
Jo hi vaig ser l'any passat, i com que no estic segur de poder-hi anar aquest any, us deixo algunes imatges que vaig captar aquella nit.
Vaig veure trabucaires...
...bastoners...
...castellers...
La música que no falti!
Ni la teca i el beure...
Hi havia els foguerons per fer passar el fred...però ja se sap que on hi ha foc...
El dimoni s'hi troba a gust;
| El dimoni cucarell Va néixer en temps de magranes Va dir que en tenia ganes I ni donaren pel clotell | ||
| Sant Antoni feia sopes A sa vorera de mar El dimoni he hi va anar I les se va menjar totes El dimoni són ses puces Un animal tan menut Se colguen amb ses fadrines I jo que som gran no puc |
I al costat dels dimonis sempre van els...
DRACS!
Un, no pot estar a tot arreu a l'hora. En altres places de Gràcia hi havia música en directe, es podia cantar...ballar...i menjar pa torrat amb botifarrons i llonganisses
A sa Pobla són ses festes
Ma mare deixau-m’hi anar
Espinagades coentes
Bons sonadors per sonar
A sa Pobla heu de venir
Hi trobareu gent valenta
Espinagada coenta
Mos fa beure molt de vi
Per poc que pugueu no us ho perdeu. Això sí, gent a dojo.
Però val la pena. És una festa amb molt de caliu en un temps que fa fred ;o)
Ma mare deixau-m’hi anar
Espinagades coentes
Bons sonadors per sonar
A sa Pobla heu de venir
Hi trobareu gent valenta
Espinagada coenta
Mos fa beure molt de vi
Per poc que pugueu no us ho perdeu. Això sí, gent a dojo.
Però val la pena. És una festa amb molt de caliu en un temps que fa fred ;o)
Entrades
.JPG)
11 comentaris:
Com a mallorquina, et don les gràcies, quin senyor reportatge! M'agrada moltíssim la foto núm. 23 (sí, les he contades), la de la silueta del drac.
Ara em fa molta vergonya confessar que mai he anat al Sant Antoni de Sa Pobla...me n'has encomanat les ganes!
Bona nit, Pater, i moltes gràcies.
Treballo de fa un grapat de temps a la vila de Gràcia i, malgrat que cada any veig rètols i cartells anunciant-ho, se m'acaba passant.
Espero que enguany trenqui amb aquesta personal tradició de l'oblit.
Festes a Gràcia? No m'ho puc creure :-) Aisss, que aquí estem de festa tot l'any: Foguerons, Sant Medir, Festa Major, les Falles, els Santfermins...
Doncs ja ho saps! VIDA! Les properes no se't poden passar!
ÒSCAR, ja estàs trigant a anotar-ho a l'agenda...
Vinga! que segur que a la família li agrada tot aquest sarau. Jo no tinc el programa però segur que hi ha altres actes pel barri que també poden ser interessants. Passeu-vos per l'ajuntament de barri que us informin. D'entrada, al Tradicionàrius segur que fan balls i cançons.
PASEANTE, "Carpe diem quam minimum credula postero"!
A gaudir mentre puguem! Que són tres dies!
Pater, amén de las fotos, que me parecen soberbias, debo decirle que lo que más me gusta de Vds. los ribereños (porque también me siento mediterránea, aunque de interior) es su relación de amor con el fuego. Y las imágenes que nos trae hoy lo reflejan de una forma especialmente bella.
Impagable la glossa del dimoni.
Una abraçada ben forta, Fra Miquel.
Paseante, ets un quexica (no em surt la versió catalana del mot)! :)
Per cert, quan celebrin els sanfermins a Gràcia, enviem un mail que encara farem l'agost venent calimotxos cassolans.
Me gusta FREIA, me gusta el fuego. ;o)
Siempre se descubren cosas nuevas, no conocía esta fiesta.
Yo me quedé con el buen recuerdo de la hoguera de San Juan de mi niñez, por aquí el fuego no se da.
Abrazos
Caram desconeixia aquesta festa a Gràcia. Llàstima que aquest cap de setmana no estem per Barcelona
Nosaltres tenim la sort de viure tocant la Plaça de la Virreina i sempre ens arribem a veure la dansa dels dracs i les fogueres, tot just ara ens estem preparant les robes velles ja que sempre salten espurnes i acabes amb una burilla a algun lloc.
També s’ha de dir que la festa ha canviat molt. Els primers anys dels foguerots la festa era mes ingènua, més familiar i amistosa. Repartien pa amb botifarra per tothom i cadascú podia emportar-se les grelles de casa i fer pa torrat amb cansalada, aletes de pollastre o el que fos. En canvi ara s’ha massificat, molta gent, els organitzadors han vist una font d’ingressos i fan pagar pel tros de pa amb botifarra que abans et donaven, ja no pots portar les grelles que et desapareixen i per la gran afluència de gent, la foguera grossa ja no la fan. En fi, que tot va variant amb el temps.
De totes formes no esta mal arribar-s’hi, veus els diables i fan ballar els dracs, tot un espectacle impactant : “nunca es tarde si la dicha es buena”, al menys això diuen.
Una abraçada a tothom
Fíjate, MARI-PI-R que yo tampoco conocía la fiesta. Fue gracias a los Blogs que me enteré se su existencia...
besos
KHALINA, ja veus que els blogs també serveixen per assabentar-se de les festes de poble ;o)
BARUK, una alegria veure't per aquí. De tant en tant m'arribo al teu blog per fer-li una ullada. M'agrada el romànic, tot i que no en sé gaire.
Aquest any, finalment, no he pogut anar als foguerons. Però miraré de tornar-hi l'any vinent. Ja m'ho pensava que al principi deuria ser mes familiar... En fi, aquestes coses passen a tot arreu. Un dia hi va la tele i es posa de moda la festa... i es massifica.
Però m'agrada veure els balls i els dimonis...
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada