Aloe arborescens

l color roig de les flors d'Aloe arborescens (de vegades un poc ataronjat) esclata a punt d'entrar la primavera :-)

Ja vaig parlar d'una planta d'aquest gènere en un post de fa un parell d'anys (Aloe maculata) No les penso postejar totes. N'hi ha unes 400 espècies d'Aloe. Però si, les que s'utilitzen més en jardineria. En aquest post presento l' Aloe arborescens.

Com ja podeu imaginar, i veureu a les fotografies, el nom li ve donat per què creix en alçada molt més que les seves "cosines" Per això també se l'anomena popularment Aloe canelobre o Aloe pop

La veureu florir a partir de finals de febrer, si està en un lloc assolellat.

També tolera una mitja ombra. El que no li agrada gens és l'excés d'aigua.

La podeu plantar en marges i rocalles i millor sobre una terra que dreni bé.

Trobareu un grup important d'aquestes plantes a l'entrada del túnel de la Rovira pel costat de la plaça Alfons X "El Savi"

I també al carrer de l'Arquitectura al costat de l'Hospital de la Vall d'Hebrón

Les flors creien a l'extrem d'una tija que surt del centre de la planta i forma una inflorescència, general ment de forma cònica en la que hi haurà entre 20 i 30 flors.

Al principi les flors estan dretes i a mida que maduren (primer les de sota) es van inclinant cap a baix fins pansir-se.

Diuen que te les mateixes propietats medicinals que l'Aloe vera, però potser la més coneguda popularment és la derma-protectora. Sembla ser que ajuda a tancar ferides i guarir cremades. Entre altres coses.

 Amb raó moltes cremes per la pell, xampús i pomades porten extracte d'Aloe a les seves composicions. 

Millor que ni us cremeu ni us talleu, però per si de cas; no està de més tenir un aloe a casa, o saber on n'hi ha algun

:o)

Que passeu una bona setmana

Euryops pectinatus

 ls dies més llargs podem afegir la llum que donen les flors 

dels Euryops o margarides grogues

Encara no ha arribat la primavera però trobem aquestes margarides que floreixen poc (a l'ombra) 

o molt (a ple sol)

il·luminant els dies d'hivern amb el seu grog llampant

És un arbust originari de Sudàfrica i pot arribar a tenir 1'5 metres d'alçada.

La seva forma és arrodonida...

... i s'utilitza en grups

Però també la podem plantar en test.

Si es retallen les puntes quan ja esta passada la flor (a la primavera) aconseguirem un arbust més compacte.

Resisteix un cert grau de sequera i pot aguantar una temperatura de -8 ºC

Tingueu un hivern lluminós

:)

ZOYSIA JAPONICA II

a gent, en veure'm amb l'hàbit de jardiner, m'abordava     lamentant-se del mal estat de la gespa.

- No, no està pas malalta! 
Els havia de dir jo.
- Aquesta gespa, a l'hivern, té aquest aspecte com a natural...

A partir de la tardor, hi ha arbres que engrogueixen les fulles,

(Ginkgo biloba)

Enfiladisses que es vesteixen de colors càlids...

I ho trobem normal, i ens agrada...

La Zoysia també hiverna, i es torna color palla, però no es mor.  Descansa.

 Ens hauríem d'acostumar a veure els prats públics i domèstics així. 

És una solució més sostenible per les àrees verdes.

- No s'ha de regar tant. Només tres o quatre cops a la setmana, a l'estiu (a partir del segon any, un cop instal·lada) 

- El període de sega és més curt (d'abril a setembre)

- Quant tota és del mateix color, també té el seu encant...

;o)

(Gener 2011) 

A la primavera ens alegrarà veure-la reverdir...

 (30 de març de 2010)

Si la voleu veure i trepitjar... Aquesta està al darrera del zoològic de Barcelona. Al costat de l'edifici del Dipòsit de les Aigües (Ara Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra) L'entrada és lliure. L'horari, de 8h a 19h30' 

(si no recordo malament :-)

Si coneixeu altres llocs on hi hagi aquesta gespa us agrairé que m'hi adreceu.

Ara és fàcil de reconèixer, és la única que conec que té aquest aspecte a l'hivern.

Gràcies.

Viburnum tinus

ncara queda neu a sobre dels arbusts?

No no no..., és el marfull, que tot l'hivern que va florint...

(Turó de Monterols)

... i encara el podeu trobar per mil i un racons de la ciutat...

 ...i del camp

Arbust mediterrani, autòcton de la península Ibèrica, que creix a mitja ombra o al sol . Vol terrenys que drenin bé. Pot arribar a tenir varis metres d'alçada.

(Montjuïc, al costat dret del MNAC)

Floració en blanc pur en inflorescències formant un corimbe

 Sembla ser que el nèctar que proporcionen és prou bo

I després de les flors, a l'estiu i tardor, queden els fruits de color blau i lleugerament aromàtics.

S'utilitza com arbust isolat o en grups. També se'n fan tanques vegetals.
Tan sols tem les gelades, que el poden deixar molt malmès. Sort que té molta capacitat de rebrotar :o)

En resum: Un arbust fantàstic per les nostres latituds.