Robinia pseudoacacia

uan anava al institut, pujava, des de la parada de metro, per un carrer amb falses acàcies. En aquesta època em feia un fart de menjar flors.
Es tracta d'una lleguminosa d'origen americà. Jean Robin (1550-1629), un jardiner dels reis francesos Enric lV i de Lluís Xlll va portar llavors des de l'estat de Virginia al 1601.

El seu fill va plantar la primera falsa acàcia de Europa al Jardin des Plantes de París.

És molt utilitzada pel seu ràpit creixement. També és útil per fixar talussos. La fusta és molt duradora i resistent a la putrefacció.

N'hi ha al carrer de Pedrell i per molts racons del Guinardó. Passo de tant en tant per la carretera de Vallvidrera i he vist exemplars preciossos. Si us hi fitxeu, ara que estàn en flor, les veureu per arreu.

Bibliografia: "Els arbres d'Horta" per Gemma Ferrer i Fredi Planas / Fotos: framiquel

Centranthus ruber

lanta vivaç que creix pels marges i zones rocoses.

Carretera de Vallvidrera
Al nostre pais se l'anomena herba de Santa María, bàlsam de jardí o centrant.
En castellà Milamores, valeriana roja o hierba de Sant Jorge.

També se la pot trobar arrelada a vells murs.

Carrer Besos

Al "Plantas medicinales El Dioscórides renovado" de Pío Font Quer, es diu que aquesta espècie és molt semblat a la valeriana: " ...se han hallado ácidos orgànicos parecidos a los de la valeriana y en cantidad superior al 5%, la existencia de los cuales ya se reconoce por su olor (ácido valeriánico). pàg. 761 de "Plantas medicinales", per Pío Font Quer. Ed. Península

Es pot utilitzar com a planta antiespasmòdica. Es pren en tisana feta d'arrels fresques matxacades i deixades en aigua tota una nit, com amb la valeriana.

Hi ha molts tons de rosa, també poden ser blanques (jo no n'he trobat)
Ja ho sabeu, si la primavera us provoca un exés de nerviosisme, teniu espasmes descontrolats i no teniu valeriana, podeu recolectar l'herba de Santa María pels marges. A la carretera de Vallvidrera n'hi ha. Les fotos són del carrer Mare de Deu dels Angels.

COLÒNIA CASTELLS

ueden pocs llocs per recordar un passat no tan llunyà de la nostra història. "El nadador" ens va presentar, amb la seva crònica de "paseante" nat, la colònia Castells.
Ell ha explicat aquest paisatge com jo no sabria fer-ho i he anat a retratar-ho el millor que he sabut.
Agraeixo a El nadador el permetre'm utilitzar part del text del seu post "Miradores" per acompanyar les imatges de la Colònia Castells.

Si ho voleu podeu escoltar a Nigel Kennedy amb KROKE mentre mireu les imatges. Cliqueu al "play"

"... Mi otro lugar secreto está a escasos cinco minutos de la Diagonal, bajando por la calle Entença. Cerca de la Colonia Castells hay una casa okupa que, en ocasiones, propone sesiones de cine gratuitas a la fresca en su patio cuidado.
Ignoro si asisten las ancianas que siguen viviendo en esas casas que levantaron sus antecesores a principios del siglo XX para alojar a los trabajadores de una fábrica de barnices y charoles.

Ahora en los pasajes de Piera, de Barnola,

en la calle Castells ves despedirse con un beso en las mejillas de la madre regordeta al hijo apresurado que ya no vive allí y que apenas la mira aislada en el retrovisor,

mientras su coche asciende hacia la ciudad moderna a un paso de la Diagonal. Alejándose de esas casas menudas, de esas fachadas pintadas de color pastel o desconchadas.

De los portales tapiados.

De las puertas azul claro.
De los gatos vagabundos y confiados que siguen poblando esa colonia industrial en la que él fue niño una vez.

Donde las plantas siguen creciendo enérgicas en esos pequeños patios anteriores de las casas, protegidos por medio metro de ladrillo.

Donde las abuelas mantienen sus sillas plegadas frente a las puertas, para reiniciar la tertulia a media tarde en las aceras sin taxis nerviosos, ni ambulancias ruidosas, ni ejecutivos estresados.

Está a escasos cinco minutos de la Diagonal, y ese lugar acabado transmite tanta calma que debería formar parte de los recorridos turísticos para salvarlo.

Pero el ayuntamiento ya ha encargado a Incasol que derribe esas casitas decadentes por tantas décadas sin inversiones públicas, y construya 444 pisos impersonales allí, una plaza arbolada y una residencia para la tercera edad -para acallar su mala conciencia.

Quizá la crisis económica lo retrase, y esa madre regordeta y pausada pueda seguir despidiéndose de su hijo en la Colonia Castells (mientras él acelera y la observa cada vez más diminuta en el retrovisor), todos los domingos del mundo al anochecer, gracias a esa prórroga imprevista /...
... Después de cenar saco la basura a la calle, y alguna noche mis piernas se resisten a regresar a casa. Entonces pongo un pitillo entre mis labios y, mientras lo prendo, dejo que me arrastren hacia donde quieran. Uno de sus lugares preferidos es el mirador sobre la ciudad, cercano al Centre Cívic El Guinardó,
tras media hora de marcha. Apoyado en la barandilla intuyo el Mediterráneo que duerme en el horizonte y espío mil ventanas iluminadas y escucho grillos en los jardines bajo mis pies. Y asisto a los cambios en el skyline, mientras me acuerdo de esos paisajes ocultos -ancestrales- que se acaban, que se mueren invisibles antes incluso de que la mayoría de nosotros los hayamos descubierto.

Text de "El nadador" fotos de "framiquel"

ENFANGA'T

When a woman loves a man. Art Tatum al piano

quest dissabte he estat a Celrà (Girona) per veure què feien al...

ENFANGA'T

Es tracta d'una fira de ceràmica contemporànea, que es fa cada any, per aquestes dates, a Celrà, al costat d'una antiga fàbrica d'extracció de tanins per encurtir pells.

Hi venen ceramistes d'arreu del mon.
Si voleu veure unes mostres del tipus de ceràmica que s'hi podia trobar cliqueu AQUI
Havia plogut però encara va sortir el sol, i es va aguantar tot el dia. Sort!!
La fira estaba ambientada per uns rumberos...
...però també hi havia altres activitats
La construcció i posada en marxa, d'un seguit de forns efímers que en acabar la cocció de les peces de ceràmica es tirarien uns quants "pets"
Grans i petits s'ho passaven "teta" tapant forats dels forns i empastifant-se amb el fang
Es a dir, enfangan't-se

En Wali supervisa que tot estigui bé

Qui vol, escriu amb esmalt a les bafarades que es courant dins dels forns.

Comença la cocció!

Mentre s'escalfen els que faran pets vaig a donar un vol per les parades i...

...a veure el concurs de tornejar plats.

La Roser mesura els plats, guanya qui el fa més ample... Sempre que arribi sencer a la taula!

Els forns van fent, però encara no estàn a punt.

Aprofito per anar a que em facin un massatge facial, previa mascareta de fang... Una delícia!!

Finalment sembla que al carrer dels pets ha arribat l'hora dels idem.

Els forns ja han arribat a la temperatura adequada

Ja quasi fosc se senten els primers espetecs

De ben segur que l'any vinent hi torno, però sense màquina de fotos, per poder-me...

... ENFANGAR!

Si t'has trobat en alguna de les imatges i no vols sortir, diguem-ho i trauré la fotografia del blog.