nem camí de la primavera.
La mimosa és el far que ens recorda que l'any avança inexorablement.
Ja queda menys pel bon temps.
Quan la major part dels arbres ja han tancat el seu cicle, xula ella, va i floreix. Il·luminant el lloc que l'envolta.
Es tracta d'un abret de no més de 10 metres d'alçada.
El seu origen es a les nostres antípodes: Austràlia.
Té les arrels un poc superficials i no li agraden els entollaments. És verda tot l'any, tot i que les fulles es van renovant.Fulles compostes i molt fines.
Si li feu una poda molt forta us florirà poc fins que es recuperi del trauma.Si la voleu plantar, busqueu un lloc on l'aigua dreni bé. Si la terra és molt calcària haureu d'abonar-la amb un adob que porti quelat de ferro. Això ajudarà a que les fulles no es tornin "grogues"!
L'any passat, la Carme ens va explicar un conte que parlava d'una mimosa.
Si sabeu altres històries, contes o poemes d'aquest o altres arbres que veieu en aquest blog, m'agradaria afegir-los al meu arxiu d'arbres i plantes. Si voleu me'ls podeu enviar.
D'aquest arbre, em penso que no cal que us digui on el podeu trobar Oi?
Ell mateix us "cridarà" amb el seu groc llampant.
Potser en trobeu d'altres varietats. Un altre any us les presentaré.
També parlen de mimoses a:
Frannia