PARC DE LES RODES GERMANS AMENÓS

 

 

ituat en mig de camps de cultius de l'Urgell ens trobem aquest curiós parc sembrat de rodes...

... i de gravats d'estil eclèctic a les pedres del volant.

També trobem escrits i cites de caire religiós, personatges i escenes costumbristes.

Aquí no hi cabrien totes les imatges de gravats i rodes pintades d'aquest espai tant curiós. 

Si us trobeu a prop de Sant Martí de Riucorb, busqueu un moment per acostar-vos a aquest Parc de les Rodes  creat per l'artista Josep Amenós

Tingueu bona passejada!

PISTACIA VERA - PISTATXER

 

l pistatxer o festuc és un petit arbre (de 6 a 8 metres d'alt) de clima mediterrani. 

Es tracta d'un arbre dioic, es a dir que hi ha plantes masculines i plantes femenines.

Originari de l'Àsia central, en temps de dominació musulmana ja es conreava al nostre pais. 

Sembla ser que per desconeixement dels conqueridors cristians, de la necessitat de conservar els peus mascles (al no fer fruit els van arrencar), es va anar perdent el cultiu.

Actualment s'està recuperant el seu cultiu al nostre pais.

 L'arbre te un creixement lent i encara que no és fins que te quatre o cinc anys que comença a produïr fruits, el seu període productiu pot arribar als 70 anys.

 Hi ha qui parla de 1000 anys d'esperança de vida!

Trobareu més informació aquí, i si voleu tenir un arbre de festucs a casa aquí expliquen com fer-ho.

Mengeu festucs, tenen molts greixos saludables, vitamines i minerals.

Que vagi de gust

CONILL - ABANDONAT

ONILL és un poble. O potser millor dit; era un poble, ja que ara mateix està abandonat.

Està situat a l'antiplà de la Segarra. Al 1969 el va absorbir el municipi de Tàrrega, que es troba a uns 7 Km.

La primera referència de l'església data del 1151

Mare de Déu del Roser de Conill

La resta del poble consta de cinc grans cases reconstruïdes al segle XVIII. 

Un acord entre les cinc famílies que hi vivien va impedir l'addició de més edificis al poble.

Hi havia un trull (premsa d'oli) on es prensava les olives extretes de la regió.

Ara es troba al Parc de Sant Eloi de Tàrrega. On també es troba el fust de la creu de terme del llogarret, amb una còpia de la creu de pedra, ja que la original va ser robada.

Després d'un llarc període de decadència, finalment al 1980 el poble es va abandonar i es va desposeir de la major part dels seus bens.

En diverses ocasions  (al 1989, 2005, 2007...)  s'ha intentat la recuperació del poble, sense que cap dels projectes s'acabés materialitzant, fins que al 2015 el van comprar els propietaris del poble naturista El Fonoll, a 26 Km. de distància, amb la intenció de restaurar els edificis i convertir el poble en un espai creatiu per a artistes i artesants.

De moment està com veieu.

Fins i tot al cementiri no hi queda ni una ànima

Una llàstima, i una pèrdua del patrimoni del nostre país. 

Si el voleu visitar, trobareu cartells de propietat privada per tot el poble. Amb amenaces de denunciar les incursions (amb microcàmares amagades😳)

Que passeu un bon estiu

Informació extreta de la Viquipèdia