ZOYSIA JAPONICA

i que sembla una gespa "normal"?

Doncs és diferent de les que esteu acostumats a trepitjar.

Es tracta d'una planta C4.

Resumint molt,
les plantes C4 aprofiten millor el CO2 de l'atmòsfera per tal de fer la fotosíntesi. Poden continuar creixent tot i tenir els estomes tancats quan fa molta calor ja que acumulen CO2.

Resisteixen millor que la majoria de plantes (les C3) la falta d'aigua. Les C3, per continuar "treballant" quant fa molta calor, necessiten aigua per no deshidratar-se. (gespes tipus anglès: Raygrass, Poa, Festuca...)
Les zoysia i altres herbes C4, tenen altres característiques que poden resultar molestes als que estan acostumats a la gespa tradicional:

La seva implantació es més lenta (i cara).

No totes les varietats es poden sembrar.

Al hivern, per sota de 1 a 5 graus agafa color de palla, dorm, hiverna. A la primavera tornarà a reverdejar.
Aquesta que veieu s'ha instal·lat amb tepes (pans de gespa ja crescuts, com una catifa)
Aquest camp d'herba el vaig plantar al passat juny. Ara ja hi podeu entrar.
L'horari d'obertura és de 8h. a 19h. els dies lectius a la Universitat Pompeu Fabra.

Naturalment, esteu convidats a trepitjar-lo.

El dedico a la gent de BlogVille, especialment als que necessiten un espai com aquest.
I si voleu entrenar... endavant!

Clicant l'última fotografia trobareu l'adreça

FIBRES VEGETALS

inalment vaig poder visitar l'exposició " Fibres Vegetals" a l'Institut Botànic de Barcelona.

Feia temps que la tenia pendent i no em penedeixo gens d'haver-hi anat.

Intentaré, amb aquest post, posar-vos el cuquet de fer-hi una visita.

L'exposició ens vol recordar la importància que han tingut les fibres extretes de les plantes, en el progrés de les civilitzacions, fins no fa gaires anys. (de fet fins l'aparició del petroli i els seus derivats!)

Ens mostra des dels diferents teixits en brut...I els pots tocar!
Quin gustet el cotó!

...fins els diferents tipus de producte obtingut amb les fibres segons la seva utilitat i les plantes que s'han utilitzat:

La corda, una LINEA. Lliga, uneix, transporta

Cada tipus de corda està feta amb el vegetal més adequat per a una feina concreta i té el seu nom específic.

Sense cordes no es travessen oceans

El teixit, un PLA. Folra, cobreix i entapissa

Qui no ha jugat alguna vegada al joc de les cadires? Estaven fetes de fusta i boga!

El comissari de l'exposició (un bon amic), em va explicar que "la nansa" és un parany de pesca teixit amb vegetals. Tenien una vida limitada doncs al estar submergides durant mesos en el mar es deterioraven.
No es tornaven a usar i es llençaven al mar.

Dins de les nanses que llençaven al mar, quedaven a les restes d'esquer, ous que havien posat els peixos que hi queien... de manera que servien per regenerar les espècies que es capturen amb aquest parany.

Actualment les nanses es fan de plàstic i malles metàl·liques, que es recuperen, perdent-se tota la riquesa de vida que s'hi havia fet en els mesos que han estat submergides.

Un cabàs, un VOLUM. El cistell protegeix, guarda i encapsa

Heu vist mai un niu d'ocells? Jo me'n trobo sovint, per la meva feina.
Són un teixit de brins d'herba i branquillons de diferents plantes, molt resistent i prou ample per protegir!
Nosaltres també hem utilitzat els vegetals per protegir i guardar

Encara aneu a mercat amb cabàs?

O sou acumuladors de bosses de plàstic que cada cop malmeten més l'entorn natural?

També hi ha lloc per a l'art en l'us de fibres vegetals

Seria bo que no ho oblidéssim que tot el que es feia amb fibres vegetals donava feina a un munt de gent. Des dels cultivadors o recol·lectors de vegetals fins els diferents productes explicats a l'exposició passant per tota la indústria transformadora i de transport.
(Molt ben explicat, per cert, en els panells amb fotografies i textos de l'exposició)

Tot un mon que ha estat desbaratat pel petroli.

Una exposició, doncs, més que recomanable. El que us pressento aquí són els detalls més vistosos però la mostra de plantes, les explicacions, les històries...hi haureu d'anar per apreciar-la en la seva totalitat.

Es podrà visitar al Institut Botànic (dins del Jardí Botànic de Barcelona) fins el 30 de novembre d'enguany.

A més, si aneu amb temps, podreu aprofitar per donar una volta pel Jardí Botànic. Trobareu plantes que us semblaran estranyes o curioses, però que són de clima mediterrani. Però d'això ja en parlarem en un altre post.

Que tingueu una profitosa passejada

No sóc l'únic que ha parlat d'aquesta exposició a BlogVille:
Velas y bengalas

La lectora Corrent

Gorges de Carança

e tant en tant, una caminadeta per la natura no va malament.

Un cap de setmana d'agost vaig acceptar d'acompanyar uns amics a les gorges de Carançà.
En primer lloc, varem haver d'arribar al poble de Thües entre Valls. A la carretera entre Puigcerdà i Prades.
Al poble ja hi ha les indicacions cap a les Gorges de Carançà
Deixem el cotxe (aparcament a 2 euros el dia), ens calcem les botes i cap amunt!
Després d'una ascensió sobtada i esgotadora, que no em va permetre ni treure la càmera(hauríem d'haver escalfat), ens varem trobar aquest camí planer...Ufff!

...que seguia per un bosc d'aspecte "èlfic". Semblava que darrera d'un arbre t'hagués de sortir una fada, o de sota un tronc un follet. (Una delícia)

Allà baix estava el riu.
Glups!

Alguns arbres, semblaven arrelats a l'aire per sobre del penyasegat...

...que es pot i vam travessar per les cornises excavades en la roca.

Quin "iu iu", eh?
Hi ha un cable per agafar-se.
Doncs això és res!

De mica en mica (agafats del cable!) anem arribant a l'alçada del riu

Ara toca anar-lo creuant d'un costat a l'altra, je je.
No vaig comptar quantes passarel·les hi havia. Aquesta crec que era la més llarga.
Com es movien !

Després d'un dinar típic d'aquest tipus de sortides (amanida d'arrós i carn arrebossada) Comencem a tornar per on hem vingut (totes les passarel·les) i l'últim tram el fem per un altra camí.
Anàvem pel costat del riu

I varem trobar un munt de papallones ...
Moltes, moltes papallones i totes posades en les mateixes flors.

No em feu dir quines flors eren que jo estava tant de vacances que no vaig ni reconèixer uns avellaners al costat del camí.
(I això que hi havia avellanes pel terra!)

Arribant al final del recorregut ens varem trobar amb aquest avís pels qui feien el recorregut a la inversa
(o que potser és per on hauríem d'haver començat nosaltres!)...

...no ens calia, ja ho havíem notat.
Finalment els nostres peus també es mereixien un descans..