TA... NO TA

a un post anterior vaig mostrar la meva preocupació per què talessin uns pins, germans del que vaig veure com tallaven.

Malauradament els meus temors es varen confirmar

Per què, en comptes de donar-li valor al fet de tenir, a un extrem del solar (a un extrem!) tres magnífics pins, el que es fa és eliminar-los, sense més?

Per què, l'arquitecte, o qui sigui que es creu un Déu amb potestat per treure i posar vida aquí i allà, podria haver dissenyat un jardí en aquest extrem incloent-hi els pins, cosa que sens dubte hauria donat valor paisatgístic al seu edifici?

Potser el propietari volia vendre el solar net. En aquest cas, Per què l'ajuntament ha donat permís per abatre tres arbres que de segur feia més de 60 anys que hi vivien?

En tot cas la Guàrdia Urbana estava avisada per què comprovessin que hi havia permís d'abatre els pins. Si ara aquells arbres no hi són... deu ser que sí el tenien!

Cliqueu la foto per ampliar-la i mireu de contar els cercles de creixement. És una mica difícil per què la resina no deixa veure tot el tall, però, us podreu fer una idea de l'edat que tenien aquests pins.

CARRER AIGUAFREDA

stem a Barcelona ciutat

El carrer Aiguafreda és dels pocs llocs on encara queden horts i safareigs del poble d'Horta.... ...de fa poc més de

100 anys

Si us assembla, feu hi una passejada...

...està en perill d'extinció.
Sembla ser que hi ha un pla d'urbanització dels horts que hi ha enfront de les cases.

Si voleu veure les fotos més grans heu de clicar a sobre

(Ho sento, haureu de completar la recerca en els enllaços (en blau) que us he posat per trobar el plànol de situació i l'explicació del barri d'Horta. Sembla ser que l'apostrof no el detecten ni el Google maps ni la Vikipedia)

LLENYA

'això en diuen esporgar

Jo ho anomeno fer llenya

MARTÍ CODOLAR

algrat la tendència arboricida que impera a la nostra ciutat, encara podem trobar petits racons amb vegetació frondosa, si no gairebé selvàtica. El jardí que recomano en aquesta entrada passa fàcilment desapercebut, si no se'l coneix.

Tot i que es tracta d'una finca privada, la porta resta oberta per a tot aquell que i vulgui entrar en pau.

I pau és el que trobarà el qui passegi pels seus camins...

i pels múltiples racons acompanyat...
del so de l'aigua d'un munt de fonts i estanys repartits per tot el jardí.

També hi trobareu una gran profusió d'estàtues, que es deuen haver anat acumulant al llarg de la història d'aquest espai.

En l'actualitat hi ha una residència, un alberg juvenil, un casal...Podeu trobar més informació aquí.

Que tingueu una passejada tranquil·la.

LA TAMARITA

quest jardí fou construït a principis del segle XX

Probablement va ser un dels primers jardins que va dissenyar l'arquitecte i paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí.

La finca, d'unes dues hectàrees, fou adquirida per un industrial del cotó, Alfredo Mata, que va edificar una casa senyorial (avui seu de la fundació Blanquerna)

Està classificat com a jardí Històric.

Però la restauració i l'estat de conservació que vaig poder observar quan hi vaig anar no em quadren amb aquesta classificació.

He visitat jardins històrics a França i a Anglaterra que (evidentment) no tenien espais d'esbarjo infantils,

els espais nets,

o la vegetació estava ven retallada,

És llàstima que no es valori prou, el patrimoni històric que representen els jardins que tenim.

Tot i això, recomano la seva visita (fora d'hores de sortida del cole). És un jardí que encara manté un aire del que deuria ser en el seu millor moment. Sí que és cert que quan hi entres deixes de sentir el soroll del carrer i els espais son molt tranquils.

S'entra pel pg. de Sant Gervasi, cantonada amb av. Tibidabo.

Que tingueu una bona passejada.