FIGUERES 2008 "ACÚSTIC A"

quest últim cap de setmana d'agost he estat per Figueres visitant uns companys.

Aprofitant que s'hi celebrava el festival "ACÚSTIC A" varem anar a escoltar en Kiko Veneno.

El concert va estar molt bé, però, tot hauria anat molt millor si no fos per què bona part del públic no estava per la labor.

No sé si per què el festival és gratuït o si per pasotisme, que hi havia molta gent que estava xerrant i anant amunt i avall sense fer ni cas del què passava al escenari.
Finalment Kiko Veneno va fer una cançó improvitzada demanant silenci, però allà, la gent no es va sentir al·ludida, continuaven bevent i xerrant.

El concert podria haver durat més, però entenc que no fes els "bis"que demanaven uns pocs incondicionals... A ningú li agrada que mentre actua gairebé tothom estigui parlant i passant d'ell.

L'altre Quico que vaig anar a escoltar
en Quico Pi de la Serra, no ha perdut el seu tarannà de protesta i tant les noves cançons com les clàssiques ens varen fer vibrar. Em vaig sorprendre cridant " Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol", i és que algunes lletres d'aquelles antigues cançons encara ara són vigents, com també "L'home del carrer". Es va agrair l'homenatge a Ovidi Montllor tot versionant la cançó "Per què vull" amb un estil "blussero.

L'Ovidi...un altre cantant oblidat per la massa de "Martínez" en la que s'ha convertit bona part dels que fa uns trenta anys corrien al davant dels "grisos". I és que de tant en tant, veies com persones que rondaven la cinquantena, marxaven i deixaven cadires lliures mentre ell cantava.

Una actuació que no podré oblidar. Als seus 66 anys va tocar amb una energia i unes ganes que francament no m'esperava, però que varem agrair. Em va fer reviure anys de joventut.

Algun cop l'havia anat a escoltar al Harlem Jazz Club. Potser hi tornaré a anar, com abans...

TURONS A BARCELONA I

TURÓ DE LA PEIRA

quests dies de finals d'agost, en els que les temperatures han baixat una mica, però fa un sol agradable, ve de gust sortir a fer un vol.

I què millor que passejar per un bosc de pins...

On poder seure en un banc per llegir o descansar...

El parc del Turó de la Peira es troba en la part superior d'aquest barri de Barcelona. Si no sou de per aquí n'haureu sentit parlar, ja que, als anys 90 es va fer tristament famós per l'aluminosi de la majoria d'edificis que el conformen (Alguns veïns encara estan a la grenya amb l'ajuntament). La base d'aquest parc és una pineda natural. Està força ben conservat i hi ha una trama de camins que et porten per tot el turó i fins al "cim" amb pendents no massa fortes.

També hi ha espai per a que juguin els nens....

Compte!!! A les pites no els agraden els estels... sobre tot si estan florint!!


Quan arribem a dalt, es pot veure el nou perfil de la costa de Barcelona. La zona de gratacels a Diagonal Mar...

La torre AGBAR...

També podem reconèixer el que en temps d'ensorrament de túnels pel metro, l'alcalde de Barcelona va nomenar "Els Tres Turrons"

D'esquerra a dreta: Turó de la Rovira, Turó del Carmel i Turó del Coll.

Ja els anirem visitant. Si anem cap al costat nord del turó, gairebé ens assemblarà que som lluny de la ciutat.

La pineda es fa més espesa. Si esteu per aquí i voleu uns moments de tranquil·litat o necessiteu unes hores per a fer una transició cap a altres activitats més estressants o necessiteu córrer per entrenar-vos, ja què el mister del vostre equip de futbol us exigeix estar en plena forma, us recomano que feu una visita a aquest parc.

fotos pròpies

Papaver rhoeas L.

quest post el dedico a la Cristina, que encara està de vacances, te una bronquitis galopant (la pobre), i no pot baixar a les festes de Gracia per por d'agreujar l'estat de la seva salut.

Hi ha altres remeis per la bronquitis; els vapors d'eucaliptus, tisanes de regalèssia. Menjar créixens també és bo. Porten vitamina "C". Si et prens suc de 60 a 150 gr. de créixens al dia pot millorar la bronquitis crònica segons Pius Font Quer. Però, per a la tos, la rosella et pot anar molt bé. I és una flor de la que potser no imaginàvem les seves propietats curatives.

En el seu llibre :"Plantas medicinales, el Dioscórides renovado" diu així:

Virtudes: Los pétalos i las cápsulas de las amapolas se emplean en forma de tisana o de jarabe. La tisana se prepara echando un pellizco de pétalos de amapola en una taza de agua hirbiendo, se dejan un rato en infusión, y se toma la tisana, azucarada o no, cuando todavía está caliente. El jarabe de amapolas se prepara con 10 gr. de pétalos secos, 170 gr. de agua hirviendo y 350 gr. de azúcar. Con los pétalos y el agua hirbiendo se hace una infusión, se deja cinco minutos, se cuela, y, cuando està caliente todavía se añade el azúcar. ..../....A los amantes de las mezclas les recomendamos hacer uso de las cuatro flores pectorales, que son las siguientes, flor de malva, de pie de gato, de tusilago y de petalos de rosa, partes iguales.Con un puñadito de estas flores se prepara un vaso de tisana, que se toma bien caliente y azucarado, contra los catarros pulmonares, la bronquitis y la tos. Si con quatro flores no bastase, añádanse dos más (tambien a partes iguales), a saber, las de gordolobo y violeta, con un poca de raíz de altea o malvavisco, y la mezcla de todas constituye las llamadas siete especies pectorales.

No voldria menys tenir els remeis de la medicina moderna. Però si tenim temps per preparar les tisanes, fer inhalacions de vapors (com d'eucalipto en aquest cas) i altres remeis casolans segur que ajudem al cos a millorar en altres aspectes.

Compte!! que, si et fas una infusió afegint les llavors de la rosella, et pot agafar somnolència. Pensa que la rosella és de la mateixa família que la planta d'on s'extreu l'opi (Papaver somniferum). Abans s'utilitzava per a fer dormir els nens. Així que, si et fas aquestes tisanes no condueixis! Deixat portar. I si et porten en moto, agafa't fort. No fos cas que, dormida, caiguessis de la moto.

A cuidar-se!!

Els dibuixos els he tret del llibre de Pius Font Quer PLANTAS MEDICINALES El Dioscòrides renovado.

Les fotos són d'internet.

BOSC BERTRAN

a un temps vaig poder visitar el jardí de la finca Bertran, al Putxet de Barcelona. Es tracta d'una finca privada i normalment no es pot entrar. Vaig poder accedir en una visita organitzada pel Club Excursionista de Catalunya.