Farfugium japonicum

egons a quins llocs, aquesta planta no floreix fins el gener o el febrer

Però també l'he trobada amb flors al desembre.

foto cedida per xavilongo

Sembla ser que és originària del Japó (pel nom, oi?) Anteriorment se la coneixia per Ligularia tussilaginea. Els jardiners encara l'anomenen així. Viu en zones ombrejades però també pot estar al sol, si té l'aigua assegurada a les arrels.foto cedida per xavilongo

Hi ha diferents varietats, alguna variegada com la que teniu a la fotografia de sota.

Ja ho veieu! El groc sembla ser el color dels dies curts. Aquestes flors il·luminen les zones fosques del jardí a l'hivern.foto cedida per xavilongo

Actualitzo el post amb les fotografies del parterre situat al davant del frankfurt que hi ha al davant de la facultat d'econòmiques i al costat de la caserna del Bruc ( metro, Diagonal: Zona Universitaria). Cedides per xavilongo. Moltes gràcies!

Ginkgo biloba

l Ginkgo és un arbre únic en la seva espècie. Dels més antics que podem gaudir. S'han trobat fòssils de fulles d'aquesta espècie que daten del Juràssic mitjà i el Cretaci (entre 200 i 150 mil anys enrere) Per això es parla d'un fòssil vivent.
Actualment no es reprodueix de forma natural. En alguns racons de la Xina i el Japó es poden trobar petits boscos aparentment naturals. S'han conservat fins els nostres dies gràcies als monestirs xinesos, que el veneren com a arbre sagrat. En alguns temples hi ha arbres mil·lenaris.
Al segle XVIII varen ser introduïts a Europa pels francesos. Ara es poden trobar arreu del mon.
A les portes de l'hivern el Ginkgo ens ofereix un groc lluminós, sobre tot si li toca el sol.
Es tracta d'una espècie dioica (les flors masculines i femenines es troben en arbres diferents)
Si teniu intenció de plantar un Ginkgo mireu que sigui de flors masculines, els fruits (en el peu femení) fan mala olor.
A Barcelona trobareu arbres dels dos sexes al carrer Garriga i Roca (Guinardó). També hi ha Ginkgos a la via Augusta, al parc Cervantes i al parc de la Ciutadella. També n'hi ha un de ben gran al sot de la Masia, al darrera del Palau Nacional de Montjuïc.
A Girona n'hi ha al carrer de la Creu.

Carrer Garriga i Roca (Guinardó)

A nivell medicinal te aplicacions com a: neuroprotector, vasodilatador perifèric i cerebral, protector capilar, antiagregant plaquetari, diürètic i antiespasmòdic.

No m'estranya que els monjos dels monestirs xinesos el venerin com a arbre sagrat!!

Duschgel m'ha enviat aquestes dues magnífiques fotografies d'un Ginkgo que es troba a la plaça de Can Dachs de La Garriga

Gràcies Duschgel!!

Senecio angulatus

quest arbust, mig enfiladís, ens il·lumina els dies curts i grisos de tardor

Amb les seves flors d'un groc resplendent, sembla que ens vulguin animar abans no arribi l'hivern.
És originària de Sud Africa (també se'n diu Heura de El Cabo) i es pot trobar naturalitzada a molts llocs de clima mediterrani. És resistent a la sequera. Es pot reproduir molt fàcilment d'esqueix
Si el seneci està a ple sol la profusió de flors és enorme, tot el que cobreix la planta es torna de color groc lluminós. Va bé doncs per tapar murs i tanques poc agraciades

Trobareu més in formació a:

http://herbarivirtual.uib.es/cas-uib/especie/4091.html
http://www.arbolesornamentales.es/otrasplantas.htm