LLENYA

'això en diuen esporgar

Jo ho anomeno fer llenya

MARTÍ CODOLAR

algrat la tendència arboricida que impera a la nostra ciutat, encara podem trobar petits racons amb vegetació frondosa, si no gairebé selvàtica. El jardí que recomano en aquesta entrada passa fàcilment desapercebut, si no se'l coneix.

Tot i que es tracta d'una finca privada, la porta resta oberta per a tot aquell que i vulgui entrar en pau.

I pau és el que trobarà el qui passegi pels seus camins...

i pels múltiples racons acompanyat...
del so de l'aigua d'un munt de fonts i estanys repartits per tot el jardí.

També hi trobareu una gran profusió d'estàtues, que es deuen haver anat acumulant al llarg de la història d'aquest espai.

En l'actualitat hi ha una residència, un alberg juvenil, un casal...Podeu trobar més informació aquí.

Que tingueu una passejada tranquil·la.

LA TAMARITA

quest jardí fou construït a principis del segle XX

Probablement va ser un dels primers jardins que va dissenyar l'arquitecte i paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí.

La finca, d'unes dues hectàrees, fou adquirida per un industrial del cotó, Alfredo Mata, que va edificar una casa senyorial (avui seu de la fundació Blanquerna)

Està classificat com a jardí Històric.

Però la restauració i l'estat de conservació que vaig poder observar quan hi vaig anar no em quadren amb aquesta classificació.

He visitat jardins històrics a França i a Anglaterra que (evidentment) no tenien espais d'esbarjo infantils,

els espais nets,

o la vegetació estava ven retallada,

És llàstima que no es valori prou, el patrimoni històric que representen els jardins que tenim.

Tot i això, recomano la seva visita (fora d'hores de sortida del cole). És un jardí que encara manté un aire del que deuria ser en el seu millor moment. Sí que és cert que quan hi entres deixes de sentir el soroll del carrer i els espais son molt tranquils.

S'entra pel pg. de Sant Gervasi, cantonada amb av. Tibidabo.

Que tingueu una bona passejada.