VIª TRAVESSA DELS TRES TURONS

ja són sis, amb la d'aquest any, les edicions d'aquesta travessa que va començar per tal de fer una passejada per un entorn de Barcelona que fins ara no era del tot conegut.

Aquest últims anys han canviat algunes coses, sobretot al Turó de la Rovira, on s'hi han fet reformes i ho han deixat tot molt polit i llest per a rebre turistes...

Tot i així la gent continua anant a fer les mateixes coses...

Reunir-se amb els amics... estimar-se...

Qui vulgui afegir-se a l'excursió del diumenge 31 de maig també farem el mateix d'aquest cinc anys anteriors... Caminar!  hehehe; Pujarem al turó de la Creueta del Coll, al turó del Carmel i al de la Rovira. I també veurem els canvis que s'han produït i els podrem comentar, a  banda de contemplar la ciutat des d'uns altres punts de vista.

 

I si veniu per primer cop descobrireu una Barcelona que potser no imaginàveu.

Com sempre, el punt de trobada és al Tòtem del Parc de la Creueta del Coll, al punt de les 10h15'

Recordeu que caminarem per la muntanya;

 porteu calçat adequat, gorra, aigua...!

 :o) 

Com arribar:

La parada de metro més propera és "El Coll/Taixonera" de la línia 5 (blava) Heu de sortir pel costat del carrer Mare de Déu del Coll.

També us deixa a prop el BUS V17 (parada: Mare de Déu del Coll /Baixada Sant Marià)

En acabar la caminada podem fer l'aperitiu al  Mesón Las Delicias 

Si trobem lloc!

;o)

Actualització d'última hora:
A les 12h es farà un homenatge als veïns que varen poblar les barraques del Turó de la Rovira, amb la col·locació d'una placa commemorativa. Si sortim puntuals i no badem gaire arribarem a temps d'assistir-hi
Fins diumenge!

PARC: EL CAPRICHO

ui diu que els parcs temàtics son coses de la modernitat? 

Al segle XVIII ja se'n feien! La prova és aquest parc situat en el districte de Barajas a Madrid.

En aquest cas, però, no era un parc per al gaudi del poble.

No no no!

Al 1784, la duquessa de Osuna doña María Josefa Soledad Alonso Pimentel el va fer construir  per a divertiment d'amics i convidats il·lustres  de l'aristocràcia d'aquell temps.

 Es va començar a construir el 1787 i es va acabar 52 anys més tard. La duquessa va morir sense veure'l acabat.
( Aquí trobareu més informació de les vicissituds que va patir aquest parc fins avui dia)

En el seu disseny i construcció hi van treballar els artistes, jardiners i escenògrafs més prestigiosos de la època.

Com a curiositat, dir que s'hi va construir el primer pont de ferro de l'estat. Encara que de petites dimensions i per tant sense massa dificultat tècnica.

Per a més gaudi i diversió dels nens i il·lustres convidats es varen construir els "caprichos":

Com la plaça rodona que hi ha només entrar, on es feien "corridas" de braus.

O el canal navegable que porta fins un "castell fortificat" que fins i tot va tenir armament i soldat

(No sé si feien guerres de bombardes o què!)

Una ermita on hi va arribar a viure un eremita que sortia per sorpresa a espantar els visitants...

Ja a la part més antiga hi ha un laberint, fet amb llorer, amb amagatalls per perdre's...

Malauradament quan hi vaig ser encara no era accessible pel públic.

:(

 

I també es va construir la "Casa de la Vieja" on hi havia una dona que teixia i vivia com si fos al poble, que juntament amb l'ermità i el soldat que custodiava el castell,  pretenia donar a conèixer la manera de viure de les classes més populars...

Així que ja sabeu. A Madrid, potser hi ha el parc temàtic més antic de la península :o)

I pel que sembla, malgrat els anys que fa que està obert (de de 1999), és poc conegut pels madrilenys.

Que tingueu una bona passejada

Post scriptum: Millor anar-hi a la primavera o a la tardor quan les temperatures són més suportables ;o)

Anemone hepatica

questa floreta blava...

...és l'herba fetgera.

També la podem trobar de color blanc o rosat

Altres noms pels que se la coneix són: viola borda, viola de galàpet o herba de la trinitat 

La podeu trobar en boscos de planifolis, en zones humides. Floreig tan aviat com desapareix la neu, a principis de primavera. Té una alçada d'uns 20 centímetres i les fulles són perennes.

El seu nom Anemone hepatica deriva del fet que les taques a les fulles recorden el fetge.

Se li atribueixen propietats medicinals per combatre febre, tos, afeccions hepàtiques lleus i altres...

 Però segons la Comissió Europea la seva efectivitat no ha estat del tot provada, pel que  no  aconsella el seu us, que en cap cas hauria de ser per ingestió de la planta fresca pel seu contingut d'una droga (protoanemonina) d'efectes tòxics. 

Però gaudir-les mentre passeges pel bosc no te cap efecte tòxic
Oi que són boniques?

:o)

Aquestes les vaig trobar a la Riera de Merlès

Bona passejada tingueu