ls jardins de la casa Sorolla són uns dels més peculiars de Madrid.
Quan ets dins, t'oblides totalment de que estàs a una gran ciutat.
L'abundant vegetació i el soroll de l'aigua de les fonts
Hi ha tres espais diferenciats que envolten la casa pel costat on Sorolla tenia els tallers per pintar.
El primer està a l'entrada,
on destaca un banc de rajola sevillana amb inscripcions
"Plus Ultra"
Després trobem una font de clara inspiració andalusí.
A mi em recorda una font de la Alhambra de Granada però en petit :o)
El jardí més proper a l'entrada de la casa te una pèrgola que junt amb un altre petit estany dona frescor a aquesta zona.
En puc donar fe, ja que hi vaig estar un dia en que els termòmetres de Madrid s'acostaven als 40 graus.
Al jardí es notava la frescor.
 |
| pati interior |
Sorolla i la seva família es varen instal·lar a la casa a finals del 1911 i va ser al 1932 que es va inaugurar el museu per desig de la viuda del pintor (mort el 1923), Clotilde Garcia del Castillo, que al 1925 havia fer testament a favor de l'estat Espanyol per que la casa esdevingués museu.
Pels que teniu pressa a veure'l i no hi podeu anar,
Bona passejada
Entrades
.JPG)
10 comentaris:
Quina xulada de jardí, fins aquí m'ha arribat la frescoreta...
Quina enveja de passejada!!
Bona nit Fra!!
Oooohhh... quins jardins més bonics per a passejar-hi i deixar esllanguir les hores en bona companyia...
A veure si en la propera visita a Madrid m'hi puc passejar.
Petó.
És una delícia de jardí, LLUNA. Jo no esperava trobar-lo així de bonic. Jo anava a veure el museu! Va ser una molt agradable sorpresa :)
naniiit
petó
Si vas per Madrid, MAR, no t'ho pots perdre; ni el jardí ni la casa.
Visita obligada. Apa!
;o)
B7s
Una visita muy agradable, me encantan todos los bancos con los azulejos y demás, se ve que se respira un gran frescor, tranquilidad y un sueño encontrarse en su mundo. Siempre me ha gustado mucho como pintor, con lo cual me imagino sus escenas de sus cuadros en ese jardín.
Un abrazo.
Jo hi vaig ser l'agost de l'any passat, que vaig anar a Madrid a veure l'expo del Hopper, i em va encantar tant la casa-museu del Sorolla com els jardins.
Et poso un enllaç que també vaig passar a la iruna d'un programa que vaig veure a TV2 i que em va agradar molt també.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-mitad-invisible/mitad-invisible-paseo-orillas-del-mar-sorolla/1253195/
Jo també hi vaig estar i tens raó, no t'ho pots perdre. El museu i els jardins, he de reconèixer que recordava millor el museu que els jardins, i que m'ha agradat molt retrobar-los aquí.
Oh, quina preciositat! Jo vull una casa amb un jardí així :)
¡Qué bonitas se ven las diferentes partes del jardín en tus fotografías! Ese pedacito de tranquilidad en medio de la zona más ruidosa de Madrid está rejuvenecido gracias a tus fotos.
Como que voy a tener que volver, que hace unos años que lo tengo olvidado.
Una gran entrada, pater.
Un petó ben fort
Pues si, MARI-PI. Yo conocía poco este pintor. Sólo por láminas en libros. Y no sabía de su casa con jardín. Fue un gran descubrimiento para mi.
Besos
Moltes gràcies RITA. Un documental molt interessant. Permet conèixer millor aquest pintor
petó
PS: Mmmm! Hopper... també interessant! ;o)
Vaja! CARME! Es veu que jo era dels pocs que no hi havia estat! he he ;)una abraçada
Jo també, FEDORA, jo també :D
B7s
Ui! FREIA! Que me ruborizo! Gracias por tus elogios, No creo que sea para tanto, pero si sirve para recordarte que está allí y animarte a volver, ya me quedo muy feliz ;o)
Un fuerte abrazo
PS: nos volvemos a ver pronto ;)
ben desconeguts i macus que son :D
Publica un comentari a l'entrada