'Estany d'Ivars i Vila-sana és...
...un lloc ideal per una passejada tranquil·la de diumenge pel matí
L'estany, situat al pla de l'Urgell, entre Tàrrega, Mollerusa i Balaguer, va ser dessecat entre l'any 1948 i 1951 per una empresa que en va obtenir els permisos emparant-se en una llei de 1918, per dedicar els terrenys a cultius agrícoles.
Tot i que en un principi no hi havia molt interès per aquestes terres pel mal drenatge i l'alta quantitat de sals a la terra, fins el 2004 s'hi va cultivar.
En bona part per la feina del Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, creat uns anys després que l'ajuntament d'Ivars es plantegés la recuperació de l'estany
No només hi podeu fer la passejada. Hi ha força activitats al voltant de l'estany:
Es poden llogar barques, bicicletes, hi ha un programa d'activitats que van des de la observació d'ocells (hi ha casetes i torres de guata) fins el tast de cerveses artesanes
En el centre d'informació i interpretació de l'estany trobareu tot el que podeu aprofitar de la visita.
Encara es conserva alguna de les construccions agrícoles fetes amb un conglomerat de fang i graves.
El centre d'informació està ubicat en una masia característica d'aquesta zona, que va ser restaurada utilitzant els mateixos materials i tècniques originaries
Aprofiteu que encara fa bo per visitar l'estany i passar una estona de pau i relax lluny del món sorollós
;o)
Que tingueu un bon passeig
7 comentaris:
Avui no sé si hagués estat gaire tranquil... Ha fet calor i es veia gent x tot arreu, igual semblava la rambla!! ;)
Es ben bonic però!!!
Bona tarda Fra!!
Petonets
És molt bonic, jo l'he visitat tres cops, tots a la tardor. Ara em queda pendent visitar-lo en una altra època de l'any.
Bones fotos, Miquel! Bona setmana!
Además del buen paseo que pueda haber eso de poder alquilar alguna embarcación o bicicleta está muy bien.
Unas buenas fotos.
Un feliz domingo.
Calma és el que em suggereix, Fra Miquel. Me l'apunto a la llibreta pleníssima de coses a fer.
Aquesta mena de paisatge és la que em fa tornar a casa relaxada, com si els pensaments quedessin quiets com les aigües.
Cap aquella part em queda un món per descobrir.
Bon dia Fra.
El meu pare hi anava a jugar de petit, a aquest estany, quan encara no l'havien dessecat. Ara hi pora els néts per ensenyar-los aquell indret on va crèixer i que ara s'ha recuperat. Bones fotos, Fra Miquel.
Gràcies PASEANTE. També és un paisatge molt bonic. Ens hem d'alegrar que s'hagi recuperat aquest espai natural.
Abraçada
Publica un comentari a l'entrada