RECOPILACIÓ BREVA DE LAS MATERIAS QVE LO AVTOR TROBA DE INTERÉS EN LO REFERENT A JARDINS I PAISATGES, ENTRE ALTRES CVRIOSITATS

dilluns, 20 de setembre del 2010

TURÓ DEL CARMEL



ntigament conegut com el turó de'n Mora, degut a una masia que es trobava on ara hi ha el barri del Coll. 
Avui dia porta el nom del santuari construït a la part oriental del turó, a mitjans del segle XIX.  

Popularment, al turó també se'l coneix  per " LA PELADA"

Situat entre els turons de la Creueta del Coll  

i el de la Rovira ...

...forma part dels tres turons, on està projectat construir el PARC DELS TRES TURONS (o dels tres torrons... com se li va escapar al llavors alcalde de Barcelona Joan Clos en una entrevista radiofònica)

Té una alçada de 266 metres i tan sols la part superior no està urbanitzada.
 
Al voltant es varen començar a edificar torretes a partir del 1875...
  ... i amb el temps s'ha anat edificant tot conformant el barri del Carmel.
 A un dels costats del turó podem veure el Parc Güell ...
 

...des del mirador del Virolai.
 Bones vistes de Barcelona, des d'aquest indret.


;o)


 Bona passejada



divendres, 3 de setembre del 2010

CAPPARIS SPINOSA




airebé a tot arreu he trobat que la taperera és originària de la regió Mediterranea, però a la revista de la "Xarxa Vives d'Universitats" (per cert, un article molt interessant) expliquen que és una planta originària d'Àsia i que els fenicis la varen portar fins el Mediterrani, on els grecs la varen escampar per arreu.
Potser per què es troba des de fa tant temps en els països mediterranis s'ha acabat pensant que aquest és el seu origen.
Es troba, sobretot a prop de la costa. Arrelant entre les pedres dels murs, als penya segats i en general en terres pobres i sorrenques, principalment de caire calcari.

Fa uns dies, al monestir de Pedralbes en vaig veure. No gaire a l'abast per a collir tàperes o taperots.

  Sabia que al teatre Grec de Barcelona hi ha tapereres gairebé a peu pla.
 I m'hi vaig arribar per collir alguns fruits madurs i guardar la llavor 
Vull provar de sembrar-la. Tinc entès, però que costa de fer germinar. Ho provaré.
 Les flors comencen a sortir a partir de maig ...

  ...però les tàperes, que son els capolls de la flor...
 (tàperes: d'esquèrra a dreta van creixent fins que s'obra el capoll de la flor)
 ...es poden començar a collir a partir d'abril i els fruits (taperots) a partir de maig, quan encara estan tendres.
 Tant uns com altres es confiten en vinagre i una mica de sal, per menjar-los com a condiment d'amanides o aperitiu.
Sembla ser que també te propietats medicinals...
Palau i Ferrer, en el seu llibre "Plantes medicinals baleariques" ens diu*: "La corteza de la raíz es amarga i diurética. Mascada inmediatamente antes de las comidas aumenta el apetito. Los enjuagues con el cocimiento al 2%, tienen la misma virtud. Bebiendo de él varias tazas al día, aumenta la cantidad de orina"
Ho copio del llibre Plantas Medicinales de Pius Font Quer. Per això està en castellà :o/



Sembla ser, però, que en cru poden ser dolents. Hi ha un refrany castellà que diu: "Tras los requesones come alcaparrones, e irás en derechura a la sepultura"
Finalment veieu que ens diu fra Miquel Agustí d'aquesta planta



He intentat "traduir" les paraules de fra Miquel Agustí a un català més modern, però no sé si m'ha sortit prou bé.
En cursiva, les paraules que no he acabat d'entendre. Potser algú de lletres em pot ajudar... ;o)


Les plantes de Taparas, venen en molta part sense cultivar-les, i en part que no es conrea, recreant-se en lloc sec, i si en voleu sembrar sobre un clot ple de pedres, i calcinada, o en una paret: i així no ocupa lloc en els horts: per que hi fa molt dany, no tant per lo que esta dit, per lo que insiciona per alguna seva venenosa qualitat, tota aquella terra i la fa esteril, no es menester cultivar-les, per que sense cultivar-les ells creixen prou, es pot sembrar a la Primavera, i també a la tardor.
Lo fruit de Taparas es bo per ensalada per iniciar lo apetit, i netejar el ventre, i llevar la opilacio del fetge, i principalment la melsa.

 
 Que vagi de gust!!


PS: He trobat un llibre on parla del cultiu de les tapereres. El trobareu en aquest enllaç pàg 44

dimarts, 24 d’agost del 2010

LLIBRE DELS SECRETS D'AGRICVLTVRA CASA RVSTICA I PASTORIL



a uns dies que aquest blog ha complert dos anys (des del dia 12 d'agost) Per celebrar-ho voldria posar fil a l'agulla a un projecte que gairebé va neixer amb el blog i que per "A" o per "B" no he encetat fins ara.
Així doncs em proposo explicar alguna cosa del veritable fra Miquel Agustí, al que li vaig manllevar el nom i les inicials dels posts per farcir aquest blog, però sobretot vull donar-vos a conèixer la seva obra:

“Llibre dels secrets d'agricvltvra casa rvstica y pastoril”

El primer tractat d'agricultura escrit en català.


Ja us aviso que aquest no serà un post de fotografies, com és habitual en aquest blog (no he trobat cap màquina del temps que em transporti a mi i la meva D-80 a finals del segle XVI i principis del XVII i em retorni a caseta :-)
Hi haurà molta lletra, en part també manllevada de la presentació, a carreg de Lluís Argemí, de la edició facsímil que va publicar la Diputació de Barcelona amb col·laboració de la de Girona al juny de 1988.

En posteriors entrades tinc la intenció d'anar-vos descobrint el contingut del llibre, intentant acompanyar les entrades amb fotografies del segle XXI però que tinguin a veure amb el que ens explica fra Miquel Agustí.
Des de la publicació d'aquest tractat ha plogut molt i no cal dir el que ha canviat la tecnologia, però potser moltes coses del llibre són aplicables a l'actualitat. Ho anirem veient.
Així que esteu avisats; si voleu seguir, acomodeu-vos per continuar llegint, i si no, tanqueu aquesta finestra per passar a un altra blog més animós. Sense cap mena de remordiment. Ho entendré perfectament.


Poca cosa sabem de fra Miquel Agustí:
- Que va néixer a Banyoles l'any 1560.
Monestir de Sant Esteve
 
 Santa Maria dels Turers
- Que fou prior del Temple de Perpinyà (del que, sembla, no queda rastre), d'aquí ve que es parlés del “Llibre del Prior”. 
- i que fra Miquel Agustí va morir l'any 1630.
 Als enllaços que us he posat més amunt trobareu  molt ben explicat com  estaven organitzats i com era l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan. I també de com era Perpinyà.

I ja està. 
No he trobat cap dada que ens pugui il·luminar sobre com va viure o com va anar escrivint el llibre. Si es va trobar amb altres autors o no. (Si en sabeu alguna cosa us agrairé que m'ho feu saber)

Hi ha qui diu que el llibre és fruit de l'experiència de l'autor i com a recull de la pràctica de l'agricultura en el seu temps. Per altra banda el mateix fra Miquel diu, a la portada, que és “RECOPILAT DE DIVERSOS AVTORS” i els cita en pàgines interiors i amb notes al marge de les pàgines.
Jo penso que és una barreja de les dues coses. Els Hospitalers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem (anomenada mes tard ordre de Malta) varen rebre les possessions dels templaris. Tenien terres de cultiu i ramats de bestiar. De ben segur que fa Miquel estava al corrent de les tècniques agrícoles de la època.
Per altra banda, els monestirs també eren centres d'estudi (les universitats de llavors?) Fra Miquel va fer un treball de científic, recopilant el que altres havien escrit sobre els diferents temes que volia tractar en el llibre.

S'ha de saber que, aquest que ens ocupa, va ser un llibre amb molt d'èxit.  Una mena de best seller de llarga durada. 
Des de que es va publicar la primera edició en català al 1617, es varen anar fent diferents edicions fins el 1785 (malauradament, cap altra en català) encara que amb modificacions en la seva extensió i en alguns casos també en el contingut, sobre tot els capítols en els que parla de la distribució de les feines entre el pagès i la pagesa de la masia.
Entre 1625 i 1785 estan documentades una vintena d'edicions en castellà.
(aquesta imatge l'he trobada a la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes)

L'èxit d'aquest llibre es pot explicar per que l'obra està estructurada de tal manera que es pugui trobar fàcilment el que necessita cada planta o animal, i per tant dóna més importància als elements particulars que a la forma agronòmica general.
Però a més de tenir aquesta estructura el Llibre dels secrets d'agricultura gaudeix d'unes altre qualitats que el fan superior a altres tractats de l'època. Estava escrit en la llengua que el seu destinatari podia entendre. Ja hi havia a la època altres tractats, però pocs en una llengua propera al pagès.
Hi ha però, una altra característica que va fer que tingués tanta demanda: El sentit comú i l'adaptació al seu públic.
Fra Miquel Agustí va escriure el llibre dirigint-se principalment al pagès autosuficient i intenta donar les receptes d'aquesta autosuficiència, o sigui, la forma de procurar-se tot el que cal a una família amb els mitjans al seu abast: construcció, medicina i veterinària a més de consells de com portar l'explotació i com organitzar la família.

Si obrim el llibre, a les primeres pàgines trobarem un seguit d'escrits, dedicatòries, presentacions i recomanacions, i també la concessió del permís per a publicar (no fos cas que ens sortís un llibre endimoniat!! :-)
També es feien sonets i recomanacions de coneguts i fins i tot pel propi autor.

Acabaré aquest primer post sobre el llibre dels secrets amb alguns d'aquests escrits (si els voleu llegir tots els trobareu aquí):

Aprobacio
     Per Comissio del molt Illustre y Reuerendissim senyor don Lluis Sans Bisbe de Barcelona y del consell de sa Magestat etc. he vist y llegit ab molta atencio, y ab particular vigilancia y cuydado lo llibre intitulat dels Secrets de Agricultura Casa Rustica y Pastoril, que ha recopilat de diuersos Autors lo molt Reuerent fra Miquel Agusti Prior del Temple en la vila de Perpiña del orde de S. Iuan de Ierusalem, y no he trobat en ell cosa que repugne a nostra sancta Fè Catholica ni als bons costums, ni que puga ofendrer, ans be dona en ell lo Autor vna noticia vniuersal de gran varietat de cosas molt profitoses y de molta curiositat, no sols perals que professan lo exercici de la Agricultura, pero generalment pera tots los demes, puix cada qual trobara en la lectura de dit llibre coses de particular gust, y axi judico ser digne de imprimirse, y de que se done al autor la llicencia que suplica. Dat en lo Convent del Carme de Barcelona, a 4. de Desembre 1616.
Fra Gaspar Gilabert.

Attentis supradictis approbationibus concedimus Licentiam et facultatem imprimendi in hac nostra Dioecesi Barcinonensi.


Liras al lector del mes afectat en lo art de Agricultura
Si de la Agricultura
vols donar documents als teus infants
llig aquesta escriptura
que ab frases elegants
descobre los secrets mes importants.

Noy ha cosa ninguna
que no la amostre alli à la pagesia
los cursos de la Lluna
la sabia Estrologia
y lo demes quel Sol engendra y cria.

Assi lo sabi y prudent
trobara mis secrets marauellosos
y la grossera gent
documents profitosos
pera ferse mes richs y poderosos.

No vulles fer agraui
al treball que ha pres en amostrar
al ignorant y al saui
lo temps pera sembrar
plantar les ortalices y empeltar.

Si eres discret estima
aquesta Agricultura, aquest tresor
que es dels llibres la prima
que pera mes decor
mereix estar escrit ab lletras de or.

Decima de vn gran amich del Autor molt curios
Qvanto la tierra perdio
por aquel primer pecado
dexando el dichoso estado
en que tan bello se dio.
El arte lo restaurò
y por su mayor belleza
Agustin con tal destreza
las escriues y las resuelues
que al primer estado buelues
la madre naturaleza.




Gràcies per la vostra atenció